Divendres, 10 juliol 2020

La Festa Major de Sitges i el Ball Cerdà de la Seu, declarats béns d’interès nacional

ACN

|

+Notícies

L’Hermitage “esgotarà” els tràmits legals i exigirà responsabilitats si es denega el projecte per “criteris polítics”

El govern de Colau va reiterar divendres la negativa a negociar amb el Port i l'Hermitage un conveni

Lleida acollirà aquest estiu una setantena d’espectacles amb companyies i artistes locals en el marc de ‘Fase Cultura’

El tràmit es va posar en marxa el 15 de juny i restarà actiu fins a exhaurir el pressupost de 5M€.

Els municipis de l’Alt Penedès suspenen els àpats populars, concerts i balls de Festa Major d’accés lliure

El Consell d'Alcaldes de l'Alt Penedès ha acordat que les Festes Majors dels 27 municipis de la comarca se celebraran sense àpats populars, concerts...

Centenars de veïns de Sant Pere de Ribes celebren la Festa Major al carrer sense distanciament ni mascaretes

Centenars de veïns del nucli de Ribes de Sant Pere de Ribes (Garraf) han celebrat aquest diumenge la Festa Major al carrer amb actuacions...

La Guàrdia Urbana de Reus prohibeix tocar les matinades a un grup de grallers improvisat

La Guàrdia Urbana de Reus ha obligat a aturar les matinades que un grup de grallers de la ciutat s'ha reunit de manera improvisada...

El documental ‘Maragall i la Lluna’ retrata el Pasqual “visionari” gràcies a una cinquantena de testimonis

L'eix vertebrador de la cinta és la Lluna, que tenia 8 anys quan l'aleshores alcalde es va instal·lar a casa seva

+Llegits

El Govern ha distingit aquests elements pel llegat històric, la tradició i l’arrelament, i per la promoció del territori que generen

La Festa Major de Sitges: tradició i participació

En relació a la Festa Major de Sitges en honor a Sant Bartomeu i Santa Tecla, es tracta d’una festivitat que se celebra des de l’edat mitjana els dies 24 d’agost (Sant Bartomeu) i 23 de setembre (Santa Tecla), en honor als copatrons de la vila i de l’església parroquial. Les celebracions s’organitzen al voltant d’actes de caire religiós i d’altres que són folklòrics i populars. En tots es casos, els balls, entremesos folklòrics i la sortida de la imatgeria festiva “conformen un llegat de gran rellevància històrica i antropològica”, segons ha destacat la Generalitat.

El Govern ha senyalat que un dels fets que singularitzen aquesta Festa Major és la “gran participació ciutadana”, ja que, només en les cercaviles, es mobilitzen uns 800 ciutadans del municipi. A més de les autoritats civils i eclesiàstiques, i del tabernacle dels sants, la Bandera o el Penó, hi participen les colles de gegants, castellers, diables, cabeçuts, bastons, gitanes, cercolets, pastorets, panderetes, cintes i la moixiganga. La imatgeria també hi és present, amb dues bèsties de foc acompanyades pels seus timbalers.

Publicitat

Els primers documents que demostren l’existència de la Festa Major de Sitges daten de 1353. Consisteixen en unes anotacions als llibres de comptes de la Pia Almoina, senyora del castell de Sitges durant el segle XIV. D’altra banda, les referències més antigues que donen notícia de la celebració d’un acte concret de les diades fan referència a l’Ofici en honor als copatrons, i daten de 1595 en el cas de Sant Bartomeu, i de 1709 en el cas de Santa Tecla. L’estructura concreta del programa d’actes de la Festa Major de Sitges es coneix a partir de l’any 1843.

El Ball Cerdà, reconegut “per l’elegància i l’arrelament”

Finalment, el Govern ha acordat declarar el Ball Cerdà de la Seu d’Urgell element festiu patrimonial d’interès nacional, sobretot “per la seva elegància i el seu arrelament”, destacant que hi tenen importància tots els aspectes musicals, coreogràfics i també històrics, socials i estètics. En aquest sentit, se’l considera “un element festiu de referència a la Seu”, que s’ha donat a conèixer més enllà de la comarca.

El Ball Cerdà de la Seu d’Urgell s’estructura en diverses parts: la passada pels carrers, el pasdoble, l’entrada al galop dels balladors a la plaça, la rotllana, el caragol, el ball de les parelles, el crit de “Risto”, i finalment el ball de casats. El personatge de referència és el fadrí major, qui marca el compàs, i en iniciar la dansa treu a ballar totes les noies en el caragol. Cada any el fadrí és diferent, triat pels voluntaris que s’ofereixen.

La Generalitat ha recordat que el ball és un dels actes centrals de la Festa Major de la Seu, i que es pot veure, cada any, l’últim diumenge d’agost al matí, a la plaça Palatín, davant un nombrós públic i amb els músics col·locats en una tarima. En primer lloc se celebra el Ball Cerdà Infantil i després, el Ball Cerdà d’adults. Es balla, també, a l’octubre, dins la setmana de la gent gran, amb parelles mixtes formades per joves i grans.

Pel que fa als orígens del Ball Cerdà com a variant del Ball Pla, aquests són incerts. El Govern ha assenyalat que fonts orals indiquen que s’havia ballat al segle XIX, mentre que la primera referència coneguda a la premsa és de 1916. La dansa ha sobreviscut a d’altres balls de la Seu d’Urgell, com el de Cascavells, l’Indiot per Carnaval i el Contrapàs. És un ball rodó tancat, que formava part d’un conjunt de danses, un ball d’exhibició i, antigament, també, un ball de festeig, en el qual es feien públiques moltes parelles.