Aitziber Garmendia és una actriu presentadora i monologuista basca. La seva cara us sonarà per sèries com “Alli debajo” d’Antena 3 en el seu paper de Zuriñe. Ha intervingut en pel·lícules com “Ocho Apellidos Vascos” (d’Emilio Martínez-Lázaro) i actualment participa en tres obres teatrals: “Losers”, “El enjambre” i “Txanogorritxu”.
Us he de reconèixer que l’he descobert recentment al “Barra librea” d’ETB…
“Barre librea” és una actriu camaleònica capaç d’interpretar des de una nena petita, una Choni maquinorra a la versió basca de la inspectora Scully.
Sempre has volgut ser actriu?
Des que tinc memòria!
Què van dir-te a casa sobre què volguessis ser actriu?
Jo era molt petita, tenia 13 anys quan vaig decidir començar a formar-me en teatre i interpretació, i sóc d’un poble petit, de manera que l’esforç era enorme no només per a mi, també per a la meva mare, que es va encarregar de tot. La meva mare ha estat la meva coach, el meu xofer, la meva psicòloga… Li dec tantíssim!
Recordes com vas guanyar el teu primer sou?
Netejant els vestuaris d’un taller! (riu)
Què et consideres, més actriu o monologuista?
Només actriu. Mai he estat monologuista, tampoc ho pretenc. Si és una cosa puntual ho gaudeixo, però no és el meu terreny.
Quins són els teus referents?
Els meus referents són dones basques que han obert camins en el món de el teatre i la comèdia: Elena Irureta, Ane Gabarain, Mireia Gabilondo…
El món de l’humor és mes d’homes que de dones?
En general, el món de l’humor i la comèdia és més d’homes. És un reflex directe de la societat. A les dones ens volen sempre belles, perfectes, educades i correctes, al servei del gènere masculí. Els acudits els fan ells, nosaltres els servim. Però això ja està canviant, queda molt per fer, però no tinc por per a una lluita eterna. No som les muses, som les artistes.
Es pot viure de la comèdia?
Fins ara he pogut. Però no és gens fàcil.
Coneixes Catalunya?
Menys del que m’agradaria, però el poc que conec m’encanta.
Hi has actuat mai?
No. I ho estic desitjant! Teniu uns teatres i una oferta cultural increïble.
En què ens assemblem els bascos i els catalans?
En moltes coses. En la manera de protegir i cuidar la nostra llengua materna (un dels béns més preuats), en les inquietuds artístiques (considero que som dos terres amb un alt nivell cultural). Sempre he sentit molta proximitat amb els catalans.