Divendres, 10 juliol 2020

Barcelona, de Pere Riera, al Teatre Goya

|

+Notícies

L’Hermitage “esgotarà” els tràmits legals i exigirà responsabilitats si es denega el projecte per “criteris polítics”

El govern de Colau va reiterar divendres la negativa a negociar amb el Port i l'Hermitage un conveni

Lleida acollirà aquest estiu una setantena d’espectacles amb companyies i artistes locals en el marc de ‘Fase Cultura’

El tràmit es va posar en marxa el 15 de juny i restarà actiu fins a exhaurir el pressupost de 5M€.

Els municipis de l’Alt Penedès suspenen els àpats populars, concerts i balls de Festa Major d’accés lliure

El Consell d'Alcaldes de l'Alt Penedès ha acordat que les Festes Majors dels 27 municipis de la comarca se celebraran sense àpats populars, concerts...

Centenars de veïns de Sant Pere de Ribes celebren la Festa Major al carrer sense distanciament ni mascaretes

Centenars de veïns del nucli de Ribes de Sant Pere de Ribes (Garraf) han celebrat aquest diumenge la Festa Major al carrer amb actuacions...

La Guàrdia Urbana de Reus prohibeix tocar les matinades a un grup de grallers improvisat

La Guàrdia Urbana de Reus ha obligat a aturar les matinades que un grup de grallers de la ciutat s'ha reunit de manera improvisada...

El documental ‘Maragall i la Lluna’ retrata el Pasqual “visionari” gràcies a una cinquantena de testimonis

L'eix vertebrador de la cinta és la Lluna, que tenia 8 anys quan l'aleshores alcalde es va instal·lar a casa seva

+Llegits

Després d’esgotar totes les entrades al Teatre Nacional de Catalunya fa mig any, “Barcelona” es trasllada a l’escenari del Teatre Goya Codorniu, prorroga un èxit més que evident, i ho fa amb la mateixa intensitat i potència amb la que ho va fer al juny

Teatre Goya Codorniu
Autor i director: Pere Riera
Repartiment: Míriam Iscla, Emma Vilarasau, Jordi Banacolocha, Anna Moliner, Pep Planas, Pepa López, Carlos Cuevas, Joan Negrié.
Alba Josa | Crítica

 

“[dropcap]B[/dropcap]arcelonaens mostra un petit retall de la vida d’una família en un 17 de març de 1938, enmig dels bombardejos de la Guerra Civil Espanyola. La Núria i l’Elena, interpretades per dues lleones com són la Míriam Iscla i l‘Emma Vilarasau, són dues amigues separades per la guerra, que es retroben sota l’amenaça de la situació que viu la ciutat en aquest moment.
Durant quasi tres hores d’espectacle que passen volant, l’espectador pot veure i sentir la por que es vivia a la Barcelona de la Guerra Civil. Un xoc d’ideals i de principis dibuixen una trama que combina moments de pura dolçor, amor i tendresa, amb d’altres més tensos, plens de pànic, de resignació i d’obediència obligada.
Les vuit interpretacions són gairebé impecables. Les dues protagonistes no baixen el nivell en cap moment i demostren, una vegada més, que encara estan en una forma excel·lent i que els hi queden piles per anys.
Carlos Cuevas sorprèn. Ja ho va fer a “Madame Melville” amb Clara Segura al costat, però aquest jove actor recorda al públic que no només pot ser un bon “Biel” a Ventdelplà, i que la professionalitat no només va lligada a l’edat. El seu personatge arriba a totes les cèl·lules de l’espectador fent allò que cal i gaudint moltíssim a dalt l’escenari.
Anna Moliner enamora amb la seva veu bella quan canta i amb la seva dolça interpretació d’un paper dfícil que evoluciona en tot
moment.
L’experiència de Jordi Banacolocha i de Pepa López ajuden a aguantar els pilars d’aquesta obra impactant, i en Pep Planas i en Joan Negrié posen el toc final a un espectacle perfecte.
I és que quan un va al teatre, de tant en tant, vol això: emocionar-se, sentir-se incòmode a la butaca, posar-te en el lloc de l’altre i veure que el que passa dalt l’escenari t’arriba. I això és el que passa quan vas al Teatre Goya Codorniu. Tens l’oportunitat de gaudir d’un dels espectacles més bells que he vist mai, ja que l’estètica és brutal, igual que l’escenografia i de la mateixa manera que la música i els balls.barcelona-2 (1)
Personalment penso que és una obra que no podeu deixar escapar. En poques ocasions es veu un espectacle tan rodó com aquest. No us adormiu i compreu ja les entrades, que de ben segur que en aquesta ocasió també volaran. Aneu-hi! És impossible que el que vegis dalt l’escenari et deixi indiferent. La Barcelona de 1938 queda lluny quant a temps, però esteu segurs que no podríem trobar similituds amb la Barcelona actual i amb el marc polític en el que vivim?
 
No us ho penseu dues vegades, que els diners de l’entrada de ben segur estaran molt ben invertits.
 
Aquesta obra es mereix un fortíssim aplaudiment, d’aquells en els que tota la sala es posa en peus quan surten els actors a saludar, tot combinant aplaudir, amb eixugar-se les llàgrimes dels ulls.

bcn