Berga ha oficialitzat aquest diumenge la suspensió de la Patum per Corpus –del 10 al 14 de juny- a causa de les restriccions imposades per l’estat d’alarma per evitar la propagació del coronavirus. Un breu ple de l’Ajuntament a través de videoconferència ha acordat la històrica cancel·lació de la Patum amb 16 vots a favor i una abstenció.
La intenció és celebrar-la al mes de setembre “si les circumstàncies ho permeten”, tot i que no es tanca la porta a què es pugui suspendre definitivament “per motius sanitaris”. “La Patum és una festa col·lectiva i que malgrat aquest any no hi hagi Patum per Corpus, la festa continuarà bategant molt fort”, ha assenyalat l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, per tancar l’extraordinari Ple de l’Ascensió.
Altres suspensions de La Patum per Corpus
La suspensió de La Patum d’enguany no és una decisió inèdita. La fam, les sequeres, el mal estat de les finances municipals i, sobretot, les guerres han estat els motius principals que han impedit la celebració de la festa berguedana en les dates habituals de Corpus. Per exemple, les darreres Patums que no es van celebrar van ser les de 1937 i 1938 per la Guerra Civil espanyola. Tampoc hi va haver Patum l’any 1655 a causa de l’ocupació francesa de Berga durant la Guerra dels Segadors, ni entre el 1714 i el 1720, en la immediata postguerra de la Guerra de Successió. Altres dates destacades en què es va suspendre la festa van ser durant la Guerra Gran (1794 i 1795), la Guerra del Francès (1808-1813), el trienni liberal en què es van produir les lluites entre liberals i absolutistes (1822 i 1823), el 1829, entre el 1834 i el 1837, en el marc de la Guerra dels Set Anys i el 1873 durant la Tercera Guerra Carlina.