Codorníu lliura el seu fons fotogràfic històric a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès

Els negatius, fins ara preservats a la residència de la família Raventós a Sant Sadurní d’Anoia, mostren la revolució industrial que va convertir Codorníu en la primera empresa catalana de producció de cava | Les imatges han estat digitalitzades per fer-les accessibles i consultables a través d’Internet

Manuel Raventós, al centre de la imatge en una imatge d'arxiu (Foto Codorníu)
Manuel Raventós, al centre de la imatge en una imatge d’arxiu (Foto Codorníu)

El conseller de Cultura, Santi Vila, va presidir ahir l’acte en què la presidenta del grup Codorníu Raventós, Mar Raventós, va lliurar el fons fotogràfic històric de l’empresa a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès. L’objectiu del lliurament és contribuir a la divulgació de la història del món del cava i, alhora, de la tasca empresarial de Manuel Raventós i Domènech (Sant Sadurní d’Anoia, 1862 – Barcelona, 1930), l’artífex de la modernització de les feines agrícoles, la revolució tecnològica i el creixement de la producció de Codorníu.

El fons, format per 1.023 negatius fotogràfics de vidre i molt ben conservats, ha estat custodiat durant anys a la residència de la família Raventós. Des d’ara, forma part dels fons de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, adscrit al Departament de Cultura. Es tracta d’imatges, moltes inèdites, que han estat digitalitzades al llarg d’aquest any amb l’objectiu de fer-les accessibles i consultables a través d’Internet i fer-ne un ús públic amb finalitats educatives, divulgatives i culturals.
Els negatius fotogràfics representen un llegat visual de la història del cava i d’una part molt important de la història del Penedès, els anys 1900-1930, un període cabdal, just després que la fil·loxera provoqués la crisi més greu que ha viscut mai la vinya a tota Europa. Les imatges documenten la revolució industrial que va endegar Manuel Raventós amb la producció del cava després de la fil·loxera; els moviments de terra, les excavacions o la construcció dels quatre recintes modernistes per Puig i Cadafalch, entre altres.
De la crisi de la fil·loxera en va néixer una autèntica revolució industrial, que va fer que un petit negoci de vins i misteles es convertís en la primera empresa catalana de producció de xampany, amb l’anomenat méthode champenoise. Va ser quan Manuel Raventós i Domènech, va emprendre amb determinació la producció de cava amb la marca Codorníu.
Les imatges del fons mostren aquesta revolució: la canalització per a l’aprofitament de les aigües de l’Anoia i l’obtenció d’energia elèctrica; les tasques vitícoles a la hisenda de can Codorníu; els avenços tecnològics en l’obtenció i tractament del vi (les primeres premses hidràuliques, els filtres i les bombes de transvasament); l’emmagatzematge de vi a les bótes dels cellers; el procés d’elaboració de les ampolles de cava (la fermentació en galeries subterrànies, l’embotellat, l’etiquetat i encaixat), etc.
1
També hi ha un reportatge de grans moviments de terres, que encara no s’ha aclarit si pertany a les excavacions a pic i pala per a soterrar-hi els nous cellers (1902); o a la construcció del llac de can Codorniu (1907), quan Manuel Raventós era diputat a Corts integrat a la candidatura de Solidaritat Catalana; o a la colonització de la finca de 3.000 hectàrees que Manuel Raventós va comprar a Raïmat (Segrià) a partir de 1914.
Els negatius trobats també mostren la construcció, entre 1900 i 1906, dels quatre recintes modernistes a càrrec de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch: els cellers, les premses, la torre familiar i l’expedició, on s’etiquetaven i s’encaixaven les ampolles.
El fons inclou reportatges destinats a ensenyar als cambrers la forma correcta de servir el cava a les taules de les famílies benestants i als restaurants de categoria; imatges dels estands de Codorníu a diferents fires, com el de l’Exposició Iberoamericana de Sevilla de 1929, o diferents varietats d’ampolles de Codorniu de l’època.
Quant a l’autoria de les fotografies, una bona part es podrien atribuir al fotògraf sadurninenc Jaume Font i Ribera, establert a Igualada, però que també es guanyava la vida fent de retratista ambulant pels pobles de les comarques de l’Anoia i el Penedès. Altres instantànies podrien ser del fotògraf Josep Fatjó, qui molt probablement era familiar de l’esposa de Manuel Raventós, Montserrat Fatjó i Tintorer; i del mateix Josep Puig i Cadafalch, que acostumava a fotografiar l’evolució de les seves obres.