David Selvas porta al Teatre Lliure ‘Tots eren fills meus’, un text d’Arthur Miller de l’any 1947. Es tracta d’una crítica a la societat nord-americana de postguerra i al mercantilisme capitalista, i d’una reivindicació del valor dels joves i dels seus ideals en la lluita per una societat més justa. Selvas ha apuntat que l’obra parla de com ens construïm com a comunitat. L’obra es podrà veure al Lliure de Montjuïc del 22 de febrer al 26 març. Jordi Bosch i Emma Vilarasau encapçalen el repartiment amb Clàudia Benito i Eduardo Lloveras.
La història presenta Joe Keller i Steve Deever, dos antics socis d’una fàbrica de peces d’avions que, durant la Segona Guerra Mundial, va servir unes peces defectuoses i va provocar la mort de molts joves soldats. Deever ho va pagar amb la presó i Keller va quedar lliure i es va acabar enriquint. Passats els anys, i a causa de l’amor, els fills respectius desencadenaran les tràgiques conseqüències d’aquella catàstrofe.
A més del fracàs del somni americà, l’espectacle parla de la guerra i les ferides que deixa, dels secrets familiars i d’un passat que sempre torna, així com de l’assumpció de les responsabilitats morals i legals per part dels altres.
Emma Vilarasau ha destacat que Miller diu que vivim en una estructura fortament capitalista amb uns ancoratges molt forts. “Tot és pura economia i dins d’aquest món hi ha uns quants que volen canviar les coses, però passen els segles i no es canvia. Fins i tot els que semblen que pertanyen al sistema, n’acaben sent víctimes”, ha dit, fent referència a un dels personatges de l’obra.
Selvas ha ressaltat que a la Segona Guerra Mundial gent de classe burgesa americana van anar a Europa a lluitar contra el feixisme perquè creien amb uns ideals i Miller aprofita això per “posar cap per avall la societat americana”. El director ha apuntat que l’obra parla de com ens construïm com a comunitat.
Selvas ha dit que poques vegades hi ha espectacles que et motiven, et mouen, t’increpen i et posen al límit de les capacitats artístiques.
Actors
A escena, Vilarasau i Bosch comparteixen protagonisme amb Eduard Lloveras i Clàudia Benito, que interpreten la generació següent i els valors dels quals xocaran amb els dels seus progenitors. Completen el repartiment els intèrprets Quim Àvila, Eduard Buch, Francesc Marginet, Gemma Martínez, Clara de Ramon i els infants Ricard Buján i Ramon Mir.
L’espai escènic, una catifa de gespa natural visible a quatre bandes, és a càrrec d’Alejandro Andújar i el vestuari, que reprodueix la moda dels anys 40 i 50, el signa Maria Armengol. Damien Bazin és el responsable de l’espai sonor i Mingo Albir, de la il·luminació.