17.02.2014 12:00h
Estefania Escolà | Berga
La Fundació Alícia ha elaborat una vintena de receptes per valoritzar el producte entre els restauradors de la comarca
[dropcap]E[/dropcap]l Berguedà vol potenciar el pèsol negre, un producte que únicament es cultiva a la comarca i que, tot i que és molt apreciat entre els berguedans, és molt poc conegut fora del territori. L’objectiu és convertir el pèsol negre en un reclam turístic de la comarca, tal com ja ho són els bolets. Així, la Fundació Alícia ha elaborat un treball que inclou la creació d’una vintena de receptes per valoritzar el producte i aconseguir que els restauradors del Berguedà incloguin el pèsol negre en la carta dels seus negocis. Actualment, el cultiu de pèsol negre ocupa una superfície de 6,47 hectàrees que produeixen al voltant de cinc tones anuals i generen un volum de negoci aproximat de 30.000 euros.
El pèsol negre es va començar a cultivar al Berguedà i s’ha conservat en aquest territori, ja que és una de les poques varietats que s’adapten al clima de muntanya. De fet, el 50% de la producció actual es concentra al municipi de Gósol, al nord de la comarca, on a l’estiu la mitjana de la temperatura no supera els 18 graus. El color del seu gra, verd grisós, esdevé marró xocolata un cop cuit, d’aquí l’origen del seu nom. El director de la Fundació Alícia, Toni Massanés, ha descrit a l’ACN que “el seu gust és una combinació de dolçor i d’una pastositat ben entesa”.
Massanés ha explicat que el pèsol negre és “l’exemple paradigmàtic d’un producte de la terra molt valorat al seu territori, però molt poc conegut fora d’aquest”. Ara, la comarca vol potenciar el pèsol negre i convertir-lo en un reclam turístic, tal com ja ho són els bolets. La tècnica de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, Carme Pedrós, ha explicat que l’objectiu és aconseguir que la gent vingui fins al Berguedà per tastar aquest producte. Així, s’ha encomanat un estudi a la Fundació Alícia que pretén valoritzar el pèsol negre i aconseguir que els restauradors de la comarca l’incloguin en la carta dels seus negocis.
Actualment, al Berguedà hi ha deu productors que es dediquen al cultiu comercial de pèsol negre i la zona de producció representa una superfície de 6,47 hectàrees que generen una producció d’unes cinc tones i un volum econòmic de 30.000 euros. El preu mitjà del pèsol negre és d’uns sis euros.
Sortir del receptari tradicional
Tot i que s’acostuma a cuinar guisat o saltejat amb carn de porc, el pèsol negre permet moltes preparacions innovadores. D’aquesta manera, la Fundació Alícia ha elaborat un receptari adaptat al segle XXI. Entre aquestes receptes, que han tingut en compte criteris de salut i estacionalitat, s’hi pot trobar des d’aperitius i entrants com l’humus o el falafel de pèsol negre, plats 100% berguedans com el saltat de pèsol negre i blat de moro escairat amb múrgoles, gírgoles i fonoll o, fins i tot, idees per a postres com la teula dolça de pèsols negres.
Una marca pròpia
L’enginyer agrícola Pep Tuson, especialista en l’estudi del pèsol negre, creu que per potenciar aquest llegum cal estimular-ne el consum. Tuson valora positivament la creació d’una marca comercial, però es mostra contrari a millorar o patentar la varietat perquè, segons ha dit, “seria un robatori d’una propietat que és de tots”. Actualment, al Berguedà es coneixen 37 varietats tradicionals.
El pèsol negre al món
En aquest treball, la Fundació Alícia també menciona l’existència del pèsol negre en d’altres indrets del món. És el cas del ‘Pisello nero di L’ago’ d’Itlàlia o el ‘dun’ d’Austràlia. De fet, Austràlia és el principal productor de pèsol negre del món, tot i que bàsicament la totalitat de la seva producció s’exporta.
