El Govern commemora aquest 2022 el centenari del naixement de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC), que va promoure la recerca i recollida de materials literaris i musicals per estructurar el llegat de la tradició oral fins l’esclat de la Guerra Civil. L’efemèride se celebra amb ànim de divulgar l’arxiu i al mateix temps de “continuar” amb la investigació, tant sobre el seu contingut com sobre la oralitat als nostres dies. Jaume Ayats, comissari de l’Any, creu que és l’ocasió de completar i aprofundir en aquell material però també de “fer el lligam” amb el que es canta avui als territoris de parla catalana. Un catàleg en línia -obert a la col·laboració de creadors i entitats- serà el vehicle principal de difusió de l’arxiu.
El Govern de la Generalitat reconeix la importància de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC) dedicant-li un any de commemoracions. L’OCPC va ser una institució fundada l’octubre del 1921 a Barcelona per Rafel Patxot, sota la direcció de Francesc Pujol, per promoure la cerca i recollida dels materials literaris i musicals tradicionals, que serien després estudiats i, prèvia tria, publicats. Va ser un dels projectes privats més ambiciosos que es van emprendre durant la primera meitat del segle XX, però va quedar “estroncat” per l’esclat de la Guerra Civil, i després no va tenir continuïtat.
L’arxiu conté materials molt diversos, entre els quals destaca una col·lecció de 4.000 fotografies que testimonien instants i expressions de tradició oral de la primera meitat del segle XX. Tot plegat, fruit de la recerca feta aquells anys de materials preexistents i també d’una sèrie de “missions” sobre el territori, en que una parella formada per un lingüista i un músic visitaven poblacions a la recerca de situacions on es cantava (durant la sembra, a les vetlles, en oficis populars, etc.). El conjunt permet, doncs, no només conèixer què es cantava si no com era la vida en aquell temps i en aquells indrets.
Difondre i seguir amb “la investigació”
El Govern vol “promoure la memòria col·lectiva amb la commemoració i donar-li continuïtat a la investigació”, ha assegurat la directora general de Cultura Popular, Adelaida Moya, aquest dijous.
A través d’una exposició itinerant, jornades divulgatives i nous estudis sobre l’arxiu s’escometrà en part la primera de les dues voluntats, la difusió d’aquell llegat, alhora que se n’amplia el coneixement. La web creada per Cultura a propòsit de l’Any serà també un espai obert on particulars, entitats i grups musicals poden fer aportacions per enriquir el coneixement que reporta l’arxiu. I, segons Jaume Ayats, ha d’estar oberta també a les aportacions referides a la tradició oral contemporània. “Hem de crear una xarxa d’aquestes veus i entitats, i no fer una cosa des del Govern; fem una crida perquè aquesta web i aquest Any el faci servir cadascú”, ha dit abans de proposar per exemple que inclogui una “agenda” cultural amb els esdeveniments de cultura popular de tradició oral.
Ayats ha posat en valor l’actualitat de la tradició oral, i ha renegat de la idea “mítica” que el Cançoner Popular ja ho recull tot “i no cal fer res més”. “La oralitat és dinàmica, és creativa”, ha mantingut.
Tornant a la divulgació de l’arxiu històric, Ayats també diu que la commemoració vol connectar-lo amb la gent d’avui, i per tant convidarà a plantejar com aquell material “intervé ara en la societat”, i potser descobrir que avui el fet de cantar cara a cara, amb una realitat social diferent, “segueix sent un valor”.
L’acte inaugural de l’ANY, aquest diumenge a L’Auditori, és un exemple de la connexió entre la tradició oral de tots els temps. L’equipament acollirà l’espectacle familiar ‘Ullsclucs’, creat per Arnau Obiols i estrenat a la darrera Fira Mediterrània de Manresa a partir de músiques recollides per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, que són revisitades amb ulls d’avui.