Dimecres, 21 octubre 2020

Entrevistes

«El gremi de l’hosteleria aporta molts diners a l’estat i ens estem veient molt desprotegits»

|

La meva mare va descobrir-me el restaurant Mercè Vins calculo que farà uns 15 o 16 anys, i des d’aquell moment va entrar a formar part de la llista dels meus restaurants preferits de Barcelona. El seu caliu, la seva familiaritat i la seva cuina catalana casolana, fa que en aquests temps de crisi aprofiti per a fer difusió de la situació en l’àmbit de la restauració. Ho faig amb la propietària d’aquest restaurant situat al carrer Amargós, en ple barri Gòtic de Barcelona.

Com va néixer Mercè i vins? 
Mercè Vins va nèixer el 1982. Vaig topar amb aquesta bodega molt rústica i acollidora i em va enamorar. Vaig decidir independitzar-me del negoci familiar i obrir-me camí en la restauració. Tot i així bona part de la familia roman pel barri i jo mateixa vaig néixer a pocs metres d’aquí. Aquest lloc era una bodega-menjador, és d’aquí d’on ve el nom de Mercè Vins. Molts anys vaig conservar les botes de vi, que també feia servir a part de formar part de la decoració.

En tots els anys de vida del restaurant ben segur que heu viscut moltes anècdotes divertides, ens en pots explicar alguna?
Com anècdota curiosa podria dir que fa anys van entrar uns homes molt mudats, semblava que vinguessin a fer una inspecció al local, després va venir la Infanta Cristina i ja ho vam entendre. Hi va venir una temporada, suposo que s’hi trobava bé, al ser un lloc discret i molt casolà.

A què creus que es deu el vostre èxit? Com expliques què sempre tingueu ple, amb aquesta barreja de clients fidels de cada dia i estrangers d’arreu del món?
Al principi quasi tot el client era local, encara que sempre hem tingut clients fidels venint de lluny. El client s’hi troba com a casa, servim un producte fresc, saludable. T’hi sents com si el menjar fos fet per la mama. Amb el temps s’ha anat incrementant més i més el client estranger, de tot arreu.

Recordes alguna època en la que pensessis que no us ensortiríeu?
Des dels darrers anys, entre l’atemptat de la Rambla i el tema polític, ha fet que la feina sigui més inestable. També molts clients d’empreses locals es van reubicar a llocs menys cèntrics deixant el barri més comercial, més cosmopolita, amb més competència i oferta de tot tipus.

Com afronteu aquesta crisi de la covid-19?
Aquesta crisi ha sigut una muntanya russa d’emocions i mal de caps, incertesa de poder seguir el meu negoci que he pogut tirar endavant per 38 anys. Sí, està sent de llarg, un dels moments més difícils des de que vaig obrir. Durant tot el confinament va estar tancat, però quan hi va haver l’opció de fer menjar per emportar, llavors vaig veure una petita espurna de llum de poder mantenir d’alguna manera que el negoci, estant jo sola treballant i podent fer front a les despeses que segueixen havent.

Què en penses de les mesures de seguretat? Les podreu afrontar?
Realment jo no sé què passarà en un futur pròxim, ni tant sols sé si podré obrir les portes perquè tots els “gastos” que això suposa no crec que els pugui afrontar amb totes les restriccions d’aforaments previstes i mesures de prevenció. També és incerta la quantitat de clientela que tindríem i ara estic en una situació límit, sense espai per arriscar amb tantes despeses.

Quina és la vostre opinió de com està gestionant l’estat el Covid 19 en l’àmbit de la restauració? 
Entenc que és un tema molt complicat de gestionar pel govern i és difícil controlar una situació tant excepcional. És bo que el gremi tingui una petita opció de fer el “take away” encara que és una mida insuficient. El que sí que haig de dir és que la gestió dels pagaments dels treballadors per part del govern ha estat molt lenta. M’he sentit molt malament perquè tinc bons treballadors de fa moltíssims anys, i encara que és quelcom fora de les meves mans, ha estat un tema que m’ha portat molta intranquil·litat.
Crec que el nostre gremi aporta molts diners a l’estat i ens estem veient molt desprotegits.

Si el govern et demanés consell, quines mesures els hi proposaries per tal de garantir la salut i seguretat dels clients i alhora fer possible el rendiment econòmic dels restaurants?
Un consell que donaria seria poder mantenir el negoci durant el confinament estant exempts de pagar impostos o molts reduïts ja que no estem funcionant. Molts han hagut de tancar l’empresa definitivament. Una cosa molt important serà fer front a la plantilla, és complicat poder agafar tots els treballadors tenint aforament limitat. No tenim informació, no sé sap res, a hores d’ara crec que hi hauria d’haver un pla d’ajuda per poder introduir els treballadors a mesura de la demanda del negoci, per tal que el govern empari al treballador no incorporat ajudant al negoci a tirar endavant i evitar que pleguin. Crec que és una prestació/benefici mutu, ajudar a la petita empresa és ajudar al país a recuperar-se.
Com a mesures de seguretat, seguim escrupolosament tots els protocols que exigeix el govern, creiem que tant el comerciant com el client està protegit. Esperem que pugui haver una cooperació i flexibilitat per part del govern, per poder seguir donant servei com ho hem fet fins abans del confinament.

Seguiu-nos a: