El Museu de Lleida inaugura aquest dijous l’exposició ‘Imago Urbis. La Lleida del segle XVI’. Reuneix 29 objectes artístics que mostren la imatge d’una ciutat “esplendorosa, viva i activa”. Entre aquestes, hi ha la reproducció a gran escala d’un dibuix de Lleida conservat a la Biblioteca Nacional d’Àustria realitzat per Antoon van den Wijngaerde el 1563. A més, s’exposa per primera vegada el conjunt sencer de l’anomenat tern que s’havia atribuït erròniament al Papa Calixt III i un ‘Eccehomo’ procedent del convent dels agustins de Cappont. L’exposició compta, a més, amb préstecs de la Paeria, l’Arxiu Arqueològic de Lleida, la Biblioteca Pública de Lleida i el Museu del Disseny de Barcelona. La mostra es pot visitar fins el 12 de juny.
‘Imago Urbis. La Lleida del segle XVI’ és una producció del Museu de Lleida que a través de 29 peces d’art mostra l’esplendor d’una ciutat, que ha tancat el cicle medieval i just abans de la transformació deguda als conflictes bèl·lics internacionals dels segles XVII i XVIII, que portaran Lleida a un col·lapse del qual no es recuperarà fins gairebé 200 anys després. La Lleida del segle XVI superava els 6.000 habitants, amb una ocupació del sòl urbà molt intensa, i tenia una important activitat comercial, no només amb els territoris adjacents, sinó també amb Flandes o Itàlia. Amb una destacada zona agrària i industrial, Lleida era la quarta ciutat més poblada de la Corona d’Aragó.
L’exposició, comissariada per les conservadores del Museu de Lleida, Esther Balasch i Carmen Berlabé, parla en un primer àmbit dels objectes de luxe i de les influències foranes. Així, s’hi pot veure un plat del Taller de Manisses o un ‘Eccehomo’ anònim procedent del convent dels agustins, al barri de Cappont de Lleida.
El segon àmbit de la mostra se centra en l’església de Sant Joan com a escenari de canvis. L’església i la plaça on s’ubicava, al bell mig de la ciutat, van ser l’escenari de grans celebracions. Allà s’hi celebrava el mercat i va esdevenir el centre neuràlgic de les activitats econòmiques. Era l’església parroquial més important de la ciutat, i allà hi van treballar pintors de la talla de Pere Garcia de Benavarri, autor del retaule major realitzat al segle XV que es pot veure a l’exposició. També Damià Forment del qual es mostra una Epifania del 1530 atribuïda a aquest escultor.
El prestigi de la parròquia de Sant Joan podria explicar la tradició que lliga un sumptuós tern, custodiat en aquesta església, amb el primer papa Borja, Calixt III. Al bell mig de la sala d’exposicions temporals s’esposa, per primera vegada complet, el conjunt del tern anomenat ‘del papa Calixt III’. Hi ha una tradició que ha volgut que aquest tern fos un regal d’aquest papa a la parròquia de Sant Joan però no hi ha cap document que ho corrobori i, a més, la seva cronologia és molt posterior a la vida del Papa. El conjunt està compost per una casulla, dos dalmàtiques, una capa pluvial amb el seu capelló, dos collarins, dos estoles, un cobrecalze, un maniple i una bossa de corporals.
Un dels elements més espectaculars de l’exposició és la reproducció a gran escala de la ‘Vista de la ciutat de Lleida’ (1563), d’Antoon van den Wijngaerde, un dibuix l’original del qual forma part de l’àlbum que es conserva a l’Österreichische Nationalbibliothek de Viena (Àustria). Aquesta ciutat dibuixada va ser executada des de l’actual barri de la Bordeta per Van den Wijngaerde, un dibuixant flamenc que va rebre l’encàrrec de l’aleshores rei d’Espanya, Felip II, d’elaborar una sèrie de vistes de les ciutats més notables de la península ibèrica.
La vista de Lleida mostra una ciutat que domina un paisatge de camps i s’estén pels vessants del turó, articulada entorn del riu. Dalt del turó hi destaquen les principals institucions del poder (el Palau del Rei i la Catedral). Al dibuix, s’hi identifiquen, també, les esglésies de Sant Llorenç, Sant Martí, Sant Andreu, Sant Joan i la Magdalena, centres articuladors de les parròquies, que es configuren com a barris. I, a més, hi destaquen diferents convents, en primer terme, el de Sant Agustí; al pla, el de Santa Clara, i en un turó ben diferenciat, l’antiga comanda templera de Gardeny.
Un altre àmbit que mostra ‘Imago Urbis. La Lleida del segle XVI’ és el de l’humanisme a Lleida, que va arribar a la ciutat gràcies als bisbes Jaime Conchillos, Ferran de Loaces i Antoni Agustí. S’exposen dos dels tapissos de la col·lecció de quinze que conserva el museu lleidatà. Es tracta d”El faraó restitueix Sara a Abraham’ i ‘Uries s’acomiada de Betsabé’, habitualment conservats a la reserva del museu i que no s’havien exposat des de la gran mostra de tapissos que va tenir lloc a la Seu Vella l’any 2010.
L’últim àmbit enllaça l’esplendor de la Lleida del segle XVI amb el convuls segle XVII. Lleida passa de ser la quarta ciutat del Principat en habitants, uns 6.000, a ser una ciutat petita i sense rellevància, a causa de diferents crisis que la van sacsejar. En aquest àmbit, s’exposen un breviari alcorànic, procedent de Seròs, i un llibre de narracions religioses aljamiades, procedent d’Aitona, tots dos dipositats al Museu de Lleida per la Biblioteca Pública de Lleida. Així mateix, es mostra el quadre ‘Socors de la plaça de Lleida’, una còpia de l’obra de Pieter Snayers (1646), que habitualment es troba a l’escala principal de l’edifici de la Paeria. Per últim, s’exposen un conjunt de matriu i motlles per a exvots i segells, realitzats pel Taller de Cappont, cedits per l’Arxiu Arqueològic de Lleida.