Dilluns, 20 setembre 2021

LLIBRES

El Museu Etnològic s’endinsa en la fascinació que l’antic Egipte va exercir en la societat barcelonina

La nova exposició temporal, comissariada per Oriol Pascual, es pot visitar del 29 de gener al 15 de juny

|

El Museu Etnològic i de Cultures del Món s’endinsa en la fascinació que l’antic Egipte va exercir en la societat barcelonina a l’exposició ‘Udjat: L’exotisme de l’antic Egipte a Barcelona’. La mostra, comissariada per Oriol Pascual, cap de Programes públics del museu, reflexiona sobre “la constant reinterpretació d’una de les civilitzacions que ha exercit una influència més poderosa i duradora sobre la cultura occidental”. Pascual assegura que “no és una mostra dedicada a Egipte, sinó a la idealització que hem fet d’aquesta civilització mil·lenària”. Un procés llarg, apunta, que va arrencar al segle XVIII amb l’egiptomania i es va convertir en un fenomen de masses al segle XIX. Es pot visitar des de divendres fins al 15 de juny.

L’exposició destaca la fascinació que l’antic Egipte va exercir en la societat barcelonina. Des dels clàssics grecs i romans, ha influït poderosament al món occidental, especialment durant el segle XIX que es va construir una imatge idealitzada de la seva civilització, tot reproduint o incorporant elements de la seva cultura. Pascual ha dit que l’exposició vol explicar com aquest nou llenguatge de l’antic Egipte “perviu i genera nous mons de somni dissociats de la seva història”.

El plantejament general sobre la visió idealitzada de l’antic Egipte i les seves conseqüències segueix una trajectòria particular en la història de Barcelona. L’exposició tracta d’aquesta “estranya seducció i els seus vestigis al panorama artístic i arquitectònic de la ciutat”.

Entre les peces destacades a la mostra hi ha els teatrins originals de la representació d”Aïda’ al Gran Teatre del Liceu del 1877, que són obra de l’escenògraf Francesc Soler i Rovirosa; els plànols del panteó en forma de piràmide de Pilar Soler, realitzats per l’arquitecte Leandre Albareda; l’arca de l’Aliança procedent de la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor dissenyada per Josep Vilaseca, exhibida per primera vegada; calcs de paper de relleus murals portades d’Egipte per Eduard Toda; el retrat de Tórtola Valencia com a Reina Nefertiti, realitzat per Gabriel Coll el1940; així com imatges estereoscòpiques del viatge de Oleguer Junyents a Egipte el 1908.

Activitats paral·leles

Entre les activitats paral·leles, Pascual destaca un cicle de conferències en línia presentat per Enric Calpena; la projecció de pel·lícules a la Filmoteca presentades per Empar Moliner i Antonio Baños i rutes pel cementiri de Montjuïc per les sepultures que hi ha d’inspiració egípcia.

La nova exposició temporal que el Museu Etnològic presenta a la seva seu de Montcada es pot visitar des d’aquest divendres fins al 15 de juny.

Publicitat