20.09.2014 ACN
Joan Font dirigeix una gran producció que té voluntat de “quedar-se” i esdevenir una tradició
[dropcap]E[/dropcap]l director d’escena de Comediants, Joan Font, encapçala l’ampli equip de professionals de renom que estrenarà el proper 13 de desembre el primer gran musical sobre l’episodi històric del setge de Barcelona, ‘Fang i setge’. Música de Salvador Brotons, dramatúrgia de Marc Rosich, lletres de Josep Pedrals i coreografia de Toni Mira són la carta de presentació d’una gran producció que es representarà al teatre de La Passió d’Olesa de Montserrat. Font, que no ha volgut fer un pamflet patriòtic sinó una aproximació de caràcter universal als patiments de la gent del carrer, ha expressat el desig que l’obra tingui continuïtat al llarg dels anys a Olesa, i esdevingui una nova Passió per les noves generacions.
‘Fang i setge’ s’estrenarà el 13 de desembre a Olesa de Montserrat, i se’n faran 13 representacions entre aquesta data i mitjans de gener. Aquesta és la primera gran producció musical (amb un pressupost de 700.000 euros i més de 100 persones implicades a banda i banda de l’escenari) centrada en els fets del setge de Barcelona, l’any 1714.
El cartell de professionals que formen l’equip que lidera el projecte és remarcable. D’una banda, la direcció musical va a càrrec del mestre Salvador Brotons. La dramatúrgia és obra de Marc Rosich i la coreografia de Toni Mira. El lletrista és el poeta i rapsoda Josep Pedrals, i la direcció d’art de Llorenç Corbella. Encapçalant aquest equip hi ha Joan Font, el reputat director d’escena de Comediants, que està acompanyat per Xavier Povill, director de La Passió d’Olesa de Monsterrat des de l’any 2000.
El musical no s’ha plantejat com una exaltació patriòtica, ni una història d’herois i traïdors, ha explicat Marc Rosich. L’encàrrec que va rebre, ha explicat, era el de “no fer un pamflet sinó quelcom universal”. Fugint de la crònica històrica i parlant de les “històries quotidianes dels que van viure el setge, de la gent del carrer”.
La història de ‘Fang i setge’ es desenvolupa a partir de quatre personatges femenins. Quatre dones d’edats i condicions diverses que viuen el setge amb sentiments molt diferents, això sí, totes a dins de la ciutat. L’altre fil que relliga la trama és la idea de catalanitat, segons Rosich. “Tòpics” com el seny i la rauxa, l’escatologia, el pactisme o “el Millet que tots portem a dins” aniran a pareixent al llarg del musical.
Un musical de grans dimensions, com indica el nombre d’actors i músics participants. El repartiment el composen 12 actors principals (entre ells, Lloll Bertran), un cor d’homes i dones de 15 persones, un segon repartiment format per 10 membres de la societat olesana de La Passió i encara un gruix “d’entre 50 o 60 persones més” que apareixen a escena en algun o altre moment. Acompanyant els actors, una orquestra de 13 músics interpretarà en directe les cançons del musical.
La producció s’ha fet amb la complicitat del col·lectiu de La Passió d’Olesa de Montserrat. “El musical neix allà”, ha indicat Carles Farràs. Per això l’obra no només s’estrenarà al teatre de La Passió, sinó que la intenció és que s’hi quedi i esdevingui una representació anual. De fet, Joan Font ha expressat el desig que ‘Fang i setge’ pugui acabar esdevenint una tradició per a les properes generacions, “que tindran una Passió nova a l’hivern”. Amb tot, Farràs s’ha mostrat prudent i ha dit que actualment només està lligada la representació enguany. Sobre la possibilitat que l’obra es vegi a altres indrets de Catalunya, ha explicat que han tingut ofertes a Barcelona, però que hores d’ara no hi ha res tancat.
Joan Font ha avançat que ‘Fang i Setge’ tindrà una posada en escena “no realista” -més suggestiva- i amb diversos escenaris. La “intemporalitat”, a través “d’imatges colpidores”, és l’efecte que el director del muntatge vol fer arribar a l’espectador. “Voldria que fos un espectacle emocionant que faci plantejar coses”, ha desitjat. Sobre el contingut, ha estat clar: “No és una obra per mirar-se el melic, és una reflexió perquè no hi hagi més setges com aquell”.
