El grup barceloní El Pony Pisador publica aquest divendres ‘Ocells’ (Guspira Records), un disc inspirat, com deixa clar el títol, amb els ocells. Des d’històries medievals a contes infantils, El Pony Pisador presenta un àlbum de folk, amb onze temes, tots ells en català, on experimenta amb la cançó tradicional catalana i introdueix per primera vegada en la seva discografia instruments com l’acordió, la gaita i el cavaquinho. En una entrevista amb l’ACN, Miquel Pérez, violí tradicional i percussionista d’El Pony Pisador, confessa que no es dediquen als gèneres musicals que estan més de moda i sortir endavant “requereix el triple d’esforç”. Tot i això, estan contents amb la relació que tenen amb l’audiència.
Pérez explica que ‘Ocells’ és un disc que feia molt de temps que els hi rondava pel cap als membres del grup. Això es deu, assenyala, perquè les idees d’algunes de les cançons estaven molt madures abans de saber que formarien part de l’àlbum i perquè també tenien clar el concepte del disc: els ocells. “La nostra bogeria amb els ocells porta uns quants mesos”, reconeix. De fet, apunta que cada membre del grup viu aquesta afició a la seva manera. “Com a grup ens fascinen els ocells”, assegura.
El músic destaca altres aspectes del disc ‘Ocells’ i és que feia temps que volien aprendre gèneres de música diferents de llocs del món i tocar-los i introduir instruments nous. I això queda reflectit a l’àlbum. En el cas dels instruments han introduït l’acordió, la gaita i el cavaquinho. Un altre aspecte important, afirma, és que el disc és cantat íntegrament en català.
En el moment de crear les cançons explica que inconscientment ja pensen quin lloc tindran en el directe. Pérez apunta que molts músics quan creen comencen amb l’escriptura de les lletres, però en el seu cas ho fan a l’inrevés. “Hi havia moltes sonoritats concretes que volíem que sonessin al disc i influències de llocs concrets”, així com introduir “la part conceptual dels ocells”.
Cita la cançó ‘L’espantaocells’ com una de les que n’estan més orgullosos. Sorgida, desgrana, a partir de les cançons catalanes amb sonoritat medieval, les influències del grup de metal Blind Guardian i el repertori de cançons lentes de viola de roda de la costa cantàbrica o els pirineus. “Teníem molts ingredients amb la idea d’un espantaocells que no es pot moure del lloc i que els ocells l’ajuden a veure el món” en una cançó que parla de l’amistat, afegeix.
El Pony Pisador explora també la sonoritat de la cançó tradicional catalana a ‘Un Pardal al Got de Vi’, on incorporen l’acordió, el clarinet, el flabiol i el violí amb el grup Germà Negre i les cançons de vi i taverna de Jaume Arnella com a referents. S’inspiren en la sardana a ‘Els Animals Més Bells’ amb una lletra plena de noms d’ocells.
Col·laboracions
Les col·laboracions d’aquest disc són de Jonatan Penalba, representant del cant tradicional valencià, i Tarta Relena, duet barceloní format per la Marta Torrella i l’Helena Ros que incorporen beats electrònics a la música folk.
Aquest 2024 fa vuit anys de la publicació del primer àlbum del grup: ‘Yarr’s i trons!’ Durant aquest temps, Pérez reconeix que han “picat molta pedra” i que estan molt contents del punt en el qual es troben i de la relació que tenen amb l’audiència. “Entre nosaltres cinc compartim molts gustos i pensàvem que érem uns bitxos estranys, però al compartir-ho amb l’audiència ens hem adonat que aquest gustos arriben a molta més gent”.
Tot i això, confessa que tenen la sensació que intenten empènyer un carro quan la gent va amb cotxes amb gasolina. “Els gèneres musicals que estan més de moda i són més lucratius no són als que nosaltres ens dediquem i fer que això surti endavant requereix el triple d’esforç”.
Pérez apunta que el grup es dedica a una altra manera de fer les coses que “no és ni millor ni pitjor”. “La comparativa, salvant les diferències, és que nosaltres intentem tirar endavant amb un sistema d’artesania i estem envoltats de sistemes industrials. Quan compres una cosa que és d’artesania i no industrial ho compres d’una manera concreta i un pensament concret que no és el mateix criteri amb el que compraràs coses industrials”.
Gira
El primer concert de presentació de gira i l’últim seran molt diferents, afirma. De fet, Pérez creu que la majoria de coses interessants del directe neixen, precisament, durant el directe. Les primeres dates de la gira d’’Ocells’ portaran el grup a Amer, el 4 de febrer; a Kansas City a Estats, a l’International Folk Alliance, que se celebra del 21 al 24 de febrer; a Barcelona, l’1 de març; a El Vendrell, el 3 de març; a Lleida, el 9 del mateix mes; a Girona, el 15 de març; a Vilanova del Camí, el 22 de març; a Valls, el 26 d’abril; al Viña Rock a Villarrobledo, del 2 al 4 de maig, i a València, el 18 de maig.