14.01.2014 13:03h
Alba Josa | Crítica
[dropcap]V[/dropcap]int anys més tard, torna a Barcelona un dels millors musicals de tots els temps. L’èxit va ser absolut quan al 1994, Gonyalons, Crosas, Pera i Zamora van protagonitzar aquest musical dirigits pel mateix Reguant, representat durant una temporada sencera al Teatre Condal.
Ara s’instal·la de nou a l’escena barcelonina però aquesta vegada ho fa al modest i acollidor Teatre del Raval.
Roger Pera i Sergi Zamora repeteixen amb els papers de Micky i Eddie, i la protagonista femenina és encarnada per Virgínia Martínez. I quan encara no s’ha estrenat, tan sols han fet prèvies de promoció i la preestrena, ja es preveu que l’èxit d’aquesta edició està, també, assegurat.
I és que des del moment en que els actors entren a escena, ja es veu la magnitud de l’espectacle. Un conjunt de veus perfectament acoblades i precioses també en la seva individualitat, fan que cada nota d’aquest musical entri ben endins de cada espectador. Però els actors no són bons només musicalment parlant. Les interpretacions són excel·lents, amb una veritat i una maduresa increïble, en personatges ben complexos, que estan evolucionant des del minut 1 i fins a l’últim aplaudiment.
En aquest àmbit cal destacar les brutals actuacions de Roger Pera i Sergi Zamora, que encarnen uns nens molt creïbles, dolços, ben portats, gens passats de voltes i extremadament nens, cosa molt difícil tenint en compte que són adults. Quan van creixent, també saben dominar a la perfecció els seus rols i es converteixen en inoblidables per al públic.
Virgínia Martínez, en el paper de Senyora Johnstone, també està sublim. Una veu potent, ben treballada i plena de registres variats, acompanyen una interpretació magistral, que domina l’escena en tot moment.
Tot i la llarga durada de l’obra, el ritme és l’adequat. L’argument i la història tenen a l’espectador copsat des del primer moment, en un muntatge d’escenografia senzilla però totalment aconseguida. Un final trepidant, amb la cançó estrella d’aquest musical, fa que el públic se’n vagi a casa amb una barreja de sensacions extraordinària: content per la qualitat de l’espectacle, i remogut per la història.
Crec que és un encert, també, que l’acompanyament musical estigui format únicament per un piano. És suficient per transmetre l’essència de les cançons, i permet que la lletra arribi molt bé a tot el teatre.
Si ja la vau veure fa 20 anys, repetiu. Si sabeu quina és la història, aneu-hi. Si no teniu ni idea del què és, us sorprendrà. En resum: Germans de Sang, edició 2014, es converteix en un imprescindible de l’escena actual catalana.
S’estrena el dijous 16 de gener, i podeu trobar entrades des de 10€. Un dels avantatgees del Teatre del Raval, és que és petit. Això fa que els actors siguin propers seguis on seguis i que se senti bé de qualsevol lloc.
Us animo a anar-hi, no us deixarà indiferents.
I dit això, només queda aplaudir. Aplaudir ben fort, i demanar als actors, que repeteixin els últims compassos de l’última cançó.
Text Original: Willy Russell
Director: Ricard Reguant
Director musical: Dani Campos
Actors: Roger Pera, Sergi Zamora, Virgínia Martínez, Xavier Ribera-Vall, Eduard Doncos, Lucía Torres, Isa Mateu, Benjamí Conesa, Ariadna Suñé, Albert Estengre, Irene Gil
Pianista i segon pianista: Dani Campos i Marc García