22.01.2014 11:16h
ACN
Puigcorbé i Pere Ponce discuteixen sobre el teatre i les relacions humanes al Teatre Borràs amb ‘Si supiera cantar, me salvaria. El Crítico’
[dropcap]E[/dropcap]l crític teatral Volodia (Juanjo Puigcorbé) prepara la critica d’una obra de teatre que ha vist i quan es disposa a escriure-la rep la inesperada visita de Scarpa (Pere Ponce), l’autor del text. És en aquest encontre on discuteixen sobre el teatre i també sobre la vida, les relacions humanes i les dificultats de comunicar-se. Ells dos són els protagonistes de l’obra de teatre “Si supiera cantar, me salvaría. El crítico” del dramaturg madrileny Juan Mayorga i dirigida per Juan José Alonso. El muntatge es podrà veure al Teatre Borràs del 23 de gener al 2 de març. ‘Si supiera cantar, me salvaría. El crítico’ significa el retorn de Juanjo Puigcorbé als escenaris després de 20 anys.
Puigcorbé que dóna vida a un crítica teatral ha definit el seu personatge com “el crític més dur i exigent”. És aquest crític qui rep la visita de l’autor de l’obra que ha anat a veure. Un autor, que com ha explicar l’actor, té èxit i sempre “ha tingut bones crítiques d’altres crítics”. Tot i això, vol aconseguir una bona crítica de Volodia perquè el respecta. Puigcorbé ha destacat que aquest és un dels temes del muntatge: “Tots volem el respecte dels que nosaltres respecte”.
Pere Ponce ha indicat que l’obra té “molts paranys i té moltes capes i és una obra dins una obra de teatre”. Ha recalcat que el guió es desfà en una trama que després evoluciona cap una altra banda. Ponce també ha recalcat que l’obra parla de la dificultat d’un autor teatral per transmetre la veritat.
Així mateix, Ponce ha assenyalat que ‘Si supiera cantar, me salvaría. El crítico’ també té a veure amb la dificultat de les relacions humanes: “La dificultat per entendre’s i no ferir i la dificultat de comunicar-se”.
El retorn de Puigcorbé
Aquesta obra significa també el retorn de Juanjo Puigcorbé als escenaris. De fet, ha recordat que ara feia 20 anys que no feia teatre i que la darrera va ser a Barcelona amb ‘Les amistats perilloses’ que dirigia Pilar Miró l’any 93. “El fet que em dediqués al cinema i la televisió és perquè em van cridar per una sèrie i això va impossibilitar que seguís fent teatre”, ha apuntat, al temps que ha indicat que posteriorment li van arribar ofertes de cinema i televisió. En aquest context, ha destacat que amb aquesta obra de Mayorga i amb Pere Ponce de company a l’escenari “li va semblar el moment ideal per tornar”.
Ponce ha ressaltat que no havien coincidit mai a l’escenari i ha apuntat que Puigcorbé té una gran capacitat de comunicar el què veu amb una mirada clara, contundent i precisa. “Té una gran voluntat de dirigir i seria un gran director”, ha afegit, al temps que ha remarcat que treballar amb ell és un plaer.
