Divendres, 10 juliol 2020

La Dansa de la Mort torna a recórrer els carrers de Verges davant de 5.000 persones

ACN

|

+Notícies

L’Hermitage “esgotarà” els tràmits legals i exigirà responsabilitats si es denega el projecte per “criteris polítics”

El govern de Colau va reiterar divendres la negativa a negociar amb el Port i l'Hermitage un conveni

Lleida acollirà aquest estiu una setantena d’espectacles amb companyies i artistes locals en el marc de ‘Fase Cultura’

El tràmit es va posar en marxa el 15 de juny i restarà actiu fins a exhaurir el pressupost de 5M€.

Els municipis de l’Alt Penedès suspenen els àpats populars, concerts i balls de Festa Major d’accés lliure

El Consell d'Alcaldes de l'Alt Penedès ha acordat que les Festes Majors dels 27 municipis de la comarca se celebraran sense àpats populars, concerts...

Centenars de veïns de Sant Pere de Ribes celebren la Festa Major al carrer sense distanciament ni mascaretes

Centenars de veïns del nucli de Ribes de Sant Pere de Ribes (Garraf) han celebrat aquest diumenge la Festa Major al carrer amb actuacions...

La Guàrdia Urbana de Reus prohibeix tocar les matinades a un grup de grallers improvisat

La Guàrdia Urbana de Reus ha obligat a aturar les matinades que un grup de grallers de la ciutat s'ha reunit de manera improvisada...

El documental ‘Maragall i la Lluna’ retrata el Pasqual “visionari” gràcies a una cinquantena de testimonis

L'eix vertebrador de la cinta és la Lluna, que tenia 8 anys quan l'aleshores alcalde es va instal·lar a casa seva

+Llegits

La participació per primera vegada de dues nenes entre els cinc tenebrosos esquelets ha estat la principal novetat d’aquesta edició

Els carrers de Verges (Baix Empordà) han tornat a ser un dels epicentres de les processons que es fan arreu de Catalunya durant la Setmana Santa. Més de 5.000 persones s’han acostat a aquesta població per veure la tradicional Dansa de la Mort. Un ball macabre representat per cinc esquelets disposats en forma de creu i que dansen al so d’un tabal. Una de les novetats d’aquesta edició ha estat la participació femenina en un acte que sempre havia estat reservat als homes i nens del poble. En concret, la Nora i la Mar han format part d’aquest grup de cinc dansaires que han recorregut els carrers de Verges enmig del silenci. El president de l’Associació de la Processó de Verges, Tono Casabó, s’ha tornat a felicitar per la implicació dels 1.400 veïns del poble i ha normalitzat el fet que s’hagin incorporat les dues nenes. “El requisit és que ballin bé i que el vestit els vagi a la mida. Enlloc està escrit que hagin de ser homes”, ha reblat.
A quarts d’una de la matinada d’aquest divendres, després de la clàssica representació a la Plaça Major, els carrers de Verges han tornat a les fosques per veure passar una de les processons més clàssiques de la Setmana Santa catalana. Un espectacle que cada any fa que s’acosti un nombre de visitants que quadruplica la població d’aquesta localitat baix-empordanesa. El centre de totes les mirades, com és habitual, ha tornat a ser la Dansa de la Mort. Un ball representat per cinc esquelets que salten al compàs tenebrós d’un tabal.

Aquest any, però, aquesta escena de la processó tenia una particularitat, i és que per primera vegada dues nenes han format part d’aquest grup de cinc dansaires que representen el pas de la mort. La Nora ha estat l’encarregada de dur un plat petit amb cendra, mentre que la Mar acompanyava la comitiva amb una torxa encesa que il·luminava els carrers per on han desfilat.

La Nora explica que va ser el seu pare qui li va comentar que hi havia dues places lliures ja que dos dels joves que ho van fer l’any passat no els hi anava bé el vestit. Al saber-ho, diu la jove, li va comentar a la seva amiga i van apuntar-se juntes. “M’encantaria poder repetir l’any que ve, però tot depèn si em va bé o no el vestit”, argumenta.

Publicitat

La Mar per la seva banda explica que no és de Verges però que hi passa moltes estones, i per a ella poder formar part dels cinc escollits per representar la Dansa de la Mort “és un somni fet realitat”. “Sempre havia volgut fer-ho i aquí estic”, assenyala.

La Nora Ferrer i la Mar Sales amb les dues màscares que llueixen a la Dansa de la Mort de Verges

Abans del macabre ball, però, els veïns de la localitat han participat en la clàssica Passió de Crist, una representació que, com tantes altres que es fan arreu, escenifica diversos moments de la vida de Jesús, amb especial atenció als últims instants a la creu. Tot plegat en una Plaça Major que ha omplert les 1.600 localitats, que ja s’havien exhaurit fa dies.

Un cop acabada l’obra de teatre es dona pas a la processó en la que el centre de les mirades està en els cinc esquelets. Dos d’ells són adults i dansen, un amb una daga, símbol de la mort, i l’altre amb una bandera on s’hi llegeix la inscripció llatina ‘Nemini Parco’ que traduït significa ‘No perdono a ningú’.

Amb ells tres nens completen la dansa. Dos dels petits duen uns platets amb cendra; un element que vol fer referència al que espera a tots els humans al final de la seva vida: “ets pols i en pols et convertiràs”. Per últim, el tercer infant, ensenya un rellotge sense broques. El missatge de la Dansa de la Mort és clar: ningú pot aturar el temps i a tots ens espera la mort

Un acte cabdal per al poble

Una de les particularitats de la Processó de Verges és la implicació que mostren tots els habitants. El president de l’Associació de la Processó de Verges, Tono Casabó, explica que els 1.200 ciutadans de la vil·la participen d’alguna manera o altra en què tot surti bé. “Alguns s’ocupen del vestuari, altres de logística i altres són actors, però aquí tothom hi està implicat”, explica.

La gran dedicació dels vergelitans en aquesta històrica representació, fa que cada any congregui més gent que vol viure-la des de dins. Això, explica Casabó, genera una riquesa important als comerços del poble, especialment en el món hostaler. “Hem de pensar que durant unes hores quadrupliquem el nombre d’habitants”, ha conclòs.

A l’acte no hi han han estat presents autoritats i l’organització ha reservat setze cadires buides amb un llaç groc en suport als “presos polítics” i als que han “marxat a l’exili”.