La Filmoteca de Catalunya reivindicarà aquest gener la faceta de l’actriu barcelonina Emma Cohen com a cineasta amb cicle retrospectiu, el primer que reuneix els seus treballs com a directora de cinema. La proposta revela la seva llibertat creativa irreverent, i intenta contribuir a la reivindicació de les dones cineastes. L’obra d’Emma Cohen es podrà veure en dues sessions presentades per Helena de Llanos, neta de qui va ser parella de la cineasta, Fernando Fernán Gómez. Llanos s’està encarregant dels arxius personals del director i de la que va ser la seva companya fins a la seva mort, Emma Cohen.
En concret, el cicle es desplegarà en dues sessions: la primera, dijous 14 de gener a les 19.00 h a la Sala Laya, i inclourà els sis curts que va dirigir, i també comptarà amb la presentació de la directora del Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca, Mariona Bruzzo. La segona sessió, divendres 15 de gener a les 19.30 h a la Sala Chomón, presentarà els seus treballs per a televisió i per al film coral ‘Cuentos eróticos’. Els dos programes també es presentaran, els dijous 21 i 28 de gener, a la seu de Filmoteca Española, al Cine Doré de Madrid.
Projecte de recuperació
Entre el 1969 i el 1989 l’actriu Emma Cohen va dirigir un seguit de curtmetratges i treballs per a televisió. La Filmoteca de Catalunya i Filmoteca Española han endegat un projecte comú de recuperació, digitalització i valorització de la seva obra com a cineasta. El comissariat del projecte ha anat a càrrec de Llanos.
Emma Cohen (Barcelona, 1946 – Madrid, 2016) és coneguda principalment com a actriu, però va ser també escriptora (de novel·les, guions, poemes i contes), collagista i directora de cinema. Pròxima a les ments més inquietes de l’underground teixit a Barcelona, va començar la seva carrera com a directora de cinema a la seva ciutat natal amb ‘La primera historia de Bartio’ (1969), produïda per Films 59.
A inicis dels setanta, es va traslladar a viure a Madrid, on va continuar realitzant i coproduint curtmetratges en 35 mm des de l’experimentació formal i narrativa com ‘La plaza’ (1976), ‘Quería dormir en paz’ (1978), el documental ‘La Chari se casa’ (1978), ‘Yo qué sé’ (1980) o ‘El séptimo día del sol’ (1980), produït per Núria Espert i fotografiat per Montse Faixat. També a Madrid, i ja als vuitanta, va dirigir l’episodi del film ‘Cuentos eróticos’ (TVE, 1980) ‘Sueños rotos’, i ‘María de las noches’, primer episodi de la sèrie ‘Delirios de amor’ (TVE, 1989).
El curtmetratge era, citant les paraules d’Emma Cohen, la forma libèrrima de cinema, capaç, quan assoleix la seva irreverència potencial, de trastocar des de l’interior d’un mateix llenguatge els models narratius del cinema oficial i de qüestionar, “fins i tot, la forma mateixa de consumir el producte”.
Els negatius originals en 35 mm dels curtmetratges es conserven a Filmoteca Española i la Filmoteca de Catalunya, i la seva restauració ha estat possible gràcies a la col·laboració d’aquestes institucions i a la complicitat dels productors que van treballar amb Emma Cohen: Pere Portabella, Andrés Vicente Gómez i Núria Espert. Aquests materials han estat digitalitzats al Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya entre el 2018 i el 2020.
Als films d’Emma Cohen, s’hi troben arrels surrealistes, interès pel tel·lúric i pel màgic i lúdic, una clara desobediència davant les normes i la moral dominant i, sobretot, el que va ser connatural a aquesta artista total: la cerca de la llibertat en tots els àmbits de la vida.