Setmanari digital i cultural

Dissabte, 21 maig 2022

ARTS ESCÈNIQUES

La Villarroel aborda l’homofòbia i el terrorisme islàmic en una obra protagonitzada per Emma Vilarasau

'L'Oreneta' és un text de Guillem Clua, sota la direcció de Josep Maria Mestres

|

La Villarroel ha presentat aquest dimarts la nova producció ‘L’Oreneta’ que es podrà veure a partir d’aquest divendres amb Emma Vilarasau i Dafnis Balduz sota la direcció de Josep Maria Mestres. L’obra, escrita per Guillem Clua, arriba a Barcelona després d’haver-se produït a Londres, Madrid o els Estats Units d’Amèrica. ‘L’Oreneta’ explica la història d’una professora de cant i un jove aprenent que descobreixen detalls del seu passat marcat per un atemptat terrorista de signe islamista. A mesura que avança la trama, els dos personatges descobreixen que tenen vides força lligades. L’obra basada en un fet tràgic, aborda qüestions com el terrorisme i el moviment LGTBI així com l’amor, la pèrdua, el perdó i la mort.

L’obra es comença a programar aquest divendres però l’estrena oficial serà el 24 de febrer i es podrà veure fins a principis de maig. Malgrat que s’ha estrenat en altres teatres internacionals prèviament des de 2017, la producció que arriba a Barcelona s’ha adaptat a les característiques especials de la Villarroel.

En roda de premsa, el dramaturg ha explicat que es va inspirar per escriure “L’Oreneta” en un atemptat a Orlando (EUA) l’any 2016 en un bar LGTBI. “A l’atac van morir 50 persones i va ser l’atemptat més mortífer de la comunitat LGTBI i dels Estats Units d’Amèrica des de les Torres Bessones”, ha explicat. El succés va afectar molt l’autor, que va sentir que “trontollava el sentiment de seguretat” que es tenia al col·lectiu. Clua va escriure “L’Oreneta” en un moment “visceral” i en un mes ja estava traduïda en quatre llengües.

“L’Oreneta és un crit d’alerta davant una onada reaccionària ultraconservadora que amenaça els drets del col·lectiu LGTBI”, ha subratllat. Ha celebrat que l’obra es reinventi i converteixi en una reflexió que ajuda a interpel·lar a molta gent. “El millor èxit és que després de veure una obra un espectador canviï alguna cosa de la seva vida”, ha destacat.

Clua ha indicat que en l’obra els dos personatges es “despullen capa per capa” i “com les bones cebes, fa plorar”. El dramaturg ha reconegut que amb aquest treball ha explorat terrenys molt “viscerals” i que han convertit un assumpte “dolorós” en quelcom “bonic”. Guillem Clua ha explicat que en veure el primer passi, va ser com si estigués veient l’obra per primera vegada.

“Dolorosa, lluminosa i sanadora”

El director d’escena Josep Maria Mestres ha celebrat la “complicitat” que té amb la protagonista Emma Vilarasau. Ha explicat que l’obra està escrita des de la “víscera” i que es plantegen dos personatges amb universos i sensibilitats “diferents”. Igualment, Mestres ha destacat l’evolució dels personatges i ha aplaudit que parlin de dolor, anhels i d’estimar. “És una obra dolorosa, absolutament lluminosa i té un punt sanador”, ha comentat respecte el treball.

Per la seva banda, l’actriu Emma Vilarasau ha aplaudit que amb la direcció de Mestres s’hagi prioritzat treballar fins al “matís” perquè això estableix la diferència entre “ser bo o molt bo”. També ha reivindicat la “química” entre els dos actors del repartiment.

Vilarasau ha celebrat que l’obra se centri en les “emocions més profundes” i que no es concentri només en tractar els temes des d’un punt de vista “molt intel·lectual”. “Hi ha impudor amb les emocions més pures i essencials”, ha comentat. També ha explicat que l’escenari de la Villarroel, amb públic molt proper i a cada banda, genera un “plus” per l’espectador.

Finalment, ha explicat que els personatges se centren en la part més “fosca” de l’ésser humà i en tot allò que s’enterra. “Es parla de l’amor en majúscules. No és una obra d’amor romàntic sinó d’aquell que transcendeix la mort”, ha concretat. Segons Vilarasau, també es repassa com les diferències generacionals compliquen el respecte cap al col·lectiu LGTBI.

L’actor Dafnis Balduz ha celebrat participar d’un espectacle amb un repartiment “de luxe”. Ha indicat que professionalment gaudeix molt amb el treball i que busca “xuclar” el que li ofereixen els companys de l’obra.

Respecte la temàtica que s’aborda, ha indicat que la reflexió que planteja és “completament vigent” i que els espectadors podran sentir certa “empatia” amb els personatges. Ha reclamat que l’obra vagi més enllà de Barcelona i pugui fer gira pel país per fer arribar arreu els missatges i tesis que s’hi aporten.

Publicitat