Pablo Derqui i Laia Marull protagonitzen a la sala Villarroel ‘La dansa de la venjança’, un text de Jordi Casanovas que constitueix “l’últim combat” dialèctic d’un matrimoni separat, a propòsit de la custòdia del seu fill. Un text intens i que “no dona descans”, diu el director de l’obra Pere Riera, que busca la identificació de l’espectador amb la parella i que “valorin les conseqüències últimes del que podria significar estavellar-se”. Fins aquí les pistes que ha facilitat el director sobre l’evolució i desenllaç d’una discussió matrimonial durant la qual l’ex parella es va endinsant respectivament en les parts més fosques i rancunioses de la relació, i amb el fill com a camp de batalla. L’obra s’estrena el 8 de febrer i s’estarà a La Villarroel fins el 31 de març.
Jordi Casanovas s’endinsa en el vessant més fosc dels conflictes de parella, amb el que és el quart text que l’autor presenta a La Villarroel. A ‘La dansa de la venjança’, Casanovas planteja la lluita dialèctica que sorgeix en una separació per mirar de construir-se un futur. En aquest cas, el futur, encarnat en el fill de l’ex matrimoni i en la seva educació.
En aquest sentit, Casanovas es demana si, quan deixem enrere la civilitat, tornem a l’animalitat. En altres paraules, l’obra flirteja amb la pregunta de què seríem capaços de fer si ens portessin al límit. A l’obra, una parella se separa després d’anys de matrimoni. El divorci, aparentment acordat, amaga un conflicte: com s’han de repartir les hores de custòdia del fill menor d’edat.
Malgrat la serenor amb què han arribat a aquest pacte, una trobada a la casa on havien compartit la vida precipita una discussió que ho fa saltar tot pels aires. “En aquesta trobada van intuint respectivament que l’altre s’està enduent el seu fill cap a un infern particular. I en descobrir-ho, decideixen que avui no sortiran d’aquesta casa sense fer tot el que està a les seves mans per rescatar el fill d’aquest infern”, ha detallat Casanovas aquest dijous.
En aquest “viatge a la profunditat intentant rescatar aquell fruit en comú es fan molt de mal”, diu el dramaturg, perquè transiten per les parts més fosques de la relació, “amb piles de rancúnia i qüestions no ben resoltes”.
Al seu entendre, l’obra provocarà en l’espectador un efecte entre dolorós i plaent. “Fa mal perquè m’estan explicant coses molt particulars meves, i em sento despullat, però alhora em sento alliberat de saber que hi ha gent que comparteix aquests interioritats; és un gaudi pervers i complex”, ha vaticinat.
De la seva banda, Pere Riera assumeix la direcció de l’obra malgrat els recels inicials a dirigir un text d’un altre autor. Riera ha agraït la feina i el compromís dels actors Pablo Derqui i Laia Marull per, junts, haver donat “vida i veritat” a la història d’aquesta parella. I a aconseguir que l’espectadora “miri pel forat del pany” d’aquesta relació i aquest “últim combat” que lliuren davant del públic.
Laia Marull ha convingut que “ha estat un treball molt plàcid en una obra que no és tan plàcida”, i ha destacat la implicació personal dels dos actors amb un text que els ressonava i que, ha assegurat, “té moltes capes”.
De la seva banda, Pablo Derqui ha celebrat el “luxe” de tornar a treballar amb Marull, amb qui ha mostrat gran sintonia per ser “una actriu que juga molt” (interpretativament). A més, l’actor ha remarcat que la feina principal ha estat la de singularitzar els seus personatges.
Derqui s’ha referit així a la idea que allò que viu la parella protagonista és un mal comú de molts matrimonis. “Quan es perden els papers i la correcció política, tots funcionem d’aquesta manera, no n’estem contents, però succeeix”, ha lamentat.