La festa venç una forta tempesta d’estiu que ha posat en dubte els salts de les comparses i Plens fins l’últim instant
Molts dels assistents, com bé sent habitual, han arribat de diferents punts del territori català. Grups d’amics i famílies vingudes d’arreu no s’han volgut perdre les comparses i Plens. Entre els entrevistats per l’ACN, hi ha hagut gent arribada del Camp de Tarragona, del Vallès i també d’Andalusia. “La veritat és que és una festa que impressiona molt”, ha admès Rafa Sansillo, sevillà de naixement i actualment treballador a Reus.
Entre els visitants, Jesús Torres, vingut de Riudoms (Baix Camp), ha reconegut que la Patum s’ha convertit en una festa massificada, però ha indicat que les virtuts de l’esdeveniment són els que l’han fet atractiu. “Els berguedans han d’entendre que tenen una cosa bonica que han d’ensenyar”, ha explicat.
D’altra banda, pel que fa als veïns residents al Berguedà, n’hi ha que asseguren ser fidels indiscutibles a la Patum des de fa dècades, com Amadeu Riera, de Casserres, que ha explicat que aprofita la festa per retrobar-se amb antics companys d’institut. Per Riera, un dels motius a destacar és l’evolució que ha tingut la Patum al llarg dels anys, amb un augment constant de públic jove.
“Sentiment indescriptible”
Mentre a la Plaça de Sant Pere aquest dissabte a la nit gairebé no hi cabia ni una agulla, al soterrani de l’ajuntament de Berga s’hi multiplicaven els nervis dels qui es vestien i s’enfundaven en màscares de vidalba per participar al salt de Plens. Ferran Viladomat, mentre es vestia, ha assegurat a l’ACN que antigament havia saltat aproximadament 30 vegades però ha matisat que feia 20 anys que no ho feia. La situació li ha fet especial il•lusió i ha destacat que saltar als Plens “suposa molta pressió”.
El mateix ha assegurat Rebeca Zumajo, que ha explicat que “es passen molts nervis, pensant en què surti bé, sobretot pel sentiment català, patumaire i berguedà”. “És una il•lusió que es porta al cor”, ha afegit Mercè Coll, que aquest dissabte ha saltat per última vegada després de dècades participant a la Patum.
Més novell però amb les mateixes sensacions s’ha explicat Arnau Anglarell, de l’Atmella del Vallès però assidu al salt de Plens per vincles familiars. Angarell ha resumit els sentiments de saltar per Patum explicant que “abans de saltar tens nervis i ganes, durant el salt es resumeix en fum i foc, i després tens una sensació d’èxtasi”. “És indescriptible”, ha conclòs.
