30.01.2015
[dropcap]E[/dropcap]l Teatre Condal presenta Pels Pèls (Shear Madness), l’obra de teatre no musical amb més continuïtat a la cartellera d’arreu del món després de La Ratonera d’Agatha Christie. Catalogada com a comèdia, thriller o reality show, l’espectacle té un final diferent cada dia. Al Condal a partir de l’1 de febrer.
L’eix principal de l’espectacle és una comèdia de situació ambientada en una perruqueria del Gaixample, regentada per en Nacho, un noi amb bastanta ploma, aficionat a fer safareig. És una comèdia clàssica fins que l’acció s’atura perquè al pis de dalt de la perruqueria s’ha comès un assassinat. En aquell moment comença una investigació on el públic s’incorpora i participa activament per interrogar els sospitosos. Fins i tot decideix qui ha comès l’assassinat! L’elecció del públic farà que l’espectacle acabi d’una manera o d’una altra.” Així defineix l’espectacle Abel Folk, que dirigeix el muntatge amb una “companyia molt compacta, amb actors amb una vis còmica molt entrenada, i la disciplina i precisió necessària per representar una obra tan complexa tècnicament com Pels Pèls”.
Pep Sais (Liceístes i cruzados, Toc toc, El mercader de Venècia) i Jofre Borràs (Mali Vanili, Shakespeare on the beats, Un jeta dos jefes, Cop de Rock) s’incorporen a l’equip de l’anterior producció. Repeteixen Mercè Comes, Àlex Casanovas, Pep Planas i Beth Rodergas. També repeteix l’escenografia de Montse Amenós, el vestuari d’Emma Escolano, Jordi Bonet amb l’espai sonor, la caracterització de Toni Santos i la il·lumicació de Jaume Ventura.
Paul Pörtner va escriure la peça l’any 1963. Tot i això, Pels Pèls segueix tenint una vigència absoluta: “El text deixa molts aspectes oberts. La segona escena es titula improvisació, perquè l’autor vol que serveixi per ambientar l’espectacle en el lloc i temps on es representa. L’espectacle està ple de referències a l’actualitat, i tot el que es diu, podria dir-se a una perruqueria de l’Eixample”, apuntava Abel Folk. Mercè Comes ha destacat la importància de la improvisació a Pels Pèls: “Cada dia hi afegim el que ha passat important”. Així, cada dia faran referències al santoral, els nous imputats en trames de corrupció, safareig sobre famosos o el temps que fa al carrer en el moment just de la funció.
Festa de participació popular
Que l’espectacle variï en funció dels estímuls del públic converteix Pels Pèls en una funció viva. L’espectador assumeix (voluntàriament, recalquen tots els membres de l’equip) un protagonisme molt gran, que els convida a participar i a elaborar part del guió. “Pels Pèls té la virtut que, si la veus dues vegades, veus dos espectacles diferents”, segons Abel Folk. “Els espectadors han de venir disposats a jugar i participar de l’espectacle, com si juguessin al Cluedo… Així s’ho passaran molt millor”. “La participació del públic genera una sensació d’imprevisió, de risc, que saps que el que està passant aquella nit al teatre és únic i irrepetible”. Àlex Casanovas, encarnant un Mosso d’Esquadra de paisà, serà l’encarregat de moderar la investigació i conduir el públic cap a la resolució del crim, amb una votació popular que determinarà quin personatge és el principal sospitós.
El procés d’assajos ha tingut en compte l’atzarós pes del públic. Així ho comentava Pep Planas, qui assumeix l’ajudantia de direcció a més d’encarnar un agent de la policia: “Nosaltres hem treballat infinitat de situacions, perquè no sabem quin serà el comportament del públic. Els actors hem d’estar concentradíssims per enganxar el fil que s’està proposant i desenvolupar-ne una escena improvisada”.
