Per què no s’ha d’anar a Les Santes de Mataró?

Oriol Rodríguez | Periodista 

les santes2

Perquè si ho fas corres el perill d’enganxar-t’hi. Perquè si ho fas corres el perill de conèixer una de les millors festes majors de Catalunya.

Perquè si ho fas corres el perill de quedar extasiat escoltant el Bequetero, un i altre cop, mentre la Família Robafaves passeja per la Riera durant el Desvetllament amb l’etern número 15 com a coprotagonista.

Perquè si ho fas corres el perill de voler visitar, any sí i any també, Mataró per viure-hi l’Escapada a Negra Nit i quedar xop a La Ruixada.

Perquè si ho fas corres el perill de veure la cara d’embadalits que fan els mataronins durant la Barram, que no és cap altra cosa que anar a veure repicar les campanes de Santa Maria anunciant que hi ha festa grossa.

Perquè si ho fas corres el perill de gaudir de les matinades més completes del país.

Perquè si ho fas corres el perill de córrer, durant la Passada, al davant de les Momerotes, Drac i Diablesses, de ballar al so de l’Agrupació Musical del Maresme, de jugar amb els nans i de veure la majestuositat de la Família Robafaves.

Perquè si ho fas corres el perill de voler anar amunt i avall dels carrers de la capital del Maresme quan realment exerceix com no ho fa durant tot l’any.

Perquè si ho fas corres el perill d’al.lucinar veient com les comparses surten a les dues de la matinada per dir que encara no n’hi ha prou i que encara volen fer una darrera dormida.

Perquè si ho fas corres el perill de voler-te posar a la pinya dels Capgrossos durant la Diada castellera.

Perquè si ho fas corres el perill de tastar la Juliana i voler-la tornar a tastar.

Perquè si ho fas corres el perill de gaudir del formigueig del passeig Marítim com no el vius en tot l’any.

Perquè si ho fas corres el perill de perdre’t pels Parcs i les places de la ciutat.

Perquè si ho fas corres el perill de voler repetir l’any següent, i el següent….i el següent….i el següent… Tu mateix.