Setmanari digital i cultural

Dissabte, 28 gener 2023

ARTS ESCÈNIQUES

‘Que s’acabi el món és culpa meva’ o com una companyia jove crea una producció descentralitzada de Barcelona

L'Associació la Intempèrie presenta el seu muntatge a la Factoria d'Arts Escèniques de Banyoles

|

L’Associació la Intempèrie presenta a Banyoles el seu muntatge ‘Que s’acabi el món és culpa meva’, una producció escrita, dirigida i protagonitzada per tres joves que intenta reflexionar sobre el model de societat actual. L’obra arrenca amb dues actrius a qui els queda una hora abans no s’acabi el món. A través del muntatge, les dues joves reflexionaran sobre el “planeta que estem explotant” i intentaran “buscar l’esperança” en un escenari que, com a punt de partida és caòtic. ‘Que s’acabi el món’ és la primera producció que fa aquesta companyia gironina, formada per Èlia Borràs, Berta Camps i Eva Ferré i es podrà veure aquest divendres i dissabte a la Factoria d’Arts Escèniques de Banyoles.

Crear una producció dramatúrgica de zero no és fàcil. Menys encara quan pràcticament acabes de sortir de la universitat. I molt menys encara quan es planteja fer-ho des de Girona. O almenys això és el missatge que transmeten des d’escoles i universitats dedicades a les arts escèniques de Catalunya. Però per demostrar que no és impossible, l’Èlia Borràs, la Berta Camps i l’Eva Farré han creat ‘Que s’acabi el món és culpa meva’.

Es tracta d’una producció que les tres joves han escrit a sis mans. L’han començat a assajar “al menjador de casa, apartant el sofà”, tal com afirma una de les tres joves. L’han polit a l’ateneu de Celrà (Gironès) gràcies a una residència tècnica, on també han rebut assessorament tècnic i a partir d’aquí ha començat a girar la producció fins arribar als escenaris.

Malgrat tot, el periple “ha estat lent”, afirma Eva Ferré. El motiu és que les tres artistes han hagut de combinar el projecte dramatúrgic amb “mil feines” per aconseguir uns ingressos suficients per viure. Tot i així, les tres artistes es mostren orgulloses del resultat final. “Hem aprés a anar a un altre ritme i això ens permet gaudir més del camí i aprofundir en algunes coses”, explica Farré.

Girona, Celrà, Banyoles, Bordils, Aiguaviva i Lloret de Mar

Aquest divendres i dissabte l’obra arriba a la factoria d’arts escèniques de Banyoles, però ja s’ha representat a la Planeta de Girona i també a Celrà. Properament la portaran a Bordils (Gironès), Lloret de Mar (Selva) i Aiguaviva (Gironès). De cara a la tardor, també volen que l’espectacle segueixi girant.

Per a les tres joves, aquesta gira que tenen organitzada és una mostra que “es pot fer cultura de qualitat des de les demarcacions, fora de Barcelona”. I un dels avantatges que han trobat les tres membres de l’associació la Intempèrie és que “a Girona tots ens coneixem”, afirma Berta Camps.

La dramaturga ha recordat que el responsable de la sala la Planeta de Girona “aposta molt pel talent emergent” i això permet que companyies com la seva puguin estrenar els seus projectes. Tot així, les tres joves asseguren que “a Girona es cuiden molt les noves companyies” i els programadors sempre intenten buscar un forat.

Una situació caòtica i un crit a l’esperança

‘Que s’acabi el món és culpa meva’ és un muntatge en què presenta dues joves quan falta una hora perquè s’acabi el món. Davant d’aquest escenari “preocupant” per l’estat en què es troba un planeta sobreexplotat, la Victòria i la Marina reflexionen sobre el futur desolador que tenen davant seu i com poden “donar-hi la volta” per acabar amb un crit a l’esperança.

Berta Camps assegura que en el muntatge hi haurà molta part d'”autocrítica, de “culpa” i molts “dilemes”. De fet, les joves es plantegen deixar de comprar roba a grans multinacionals, però la falta de recursos econòmics els obliga a anar a aquestes botigues a comprar. “Volem mostrar la culpa de com ens queixem per tenir tots els privilegis que tenim”, afegeix Camps.

Publicitat