Sant Jordi omple aquest dimarts, un any més, els carrers del centre de Barcelona amb centenars de parades de llibres i roses i un incessant tràfec de gent. Rosa o llibre en mà, molt ciutadans cerquen el seu autor de capçalera, o de moda, per aconseguir una signatura i una breu conversa. A l’altra banda, escriptors de tota condició: els “de veritat”, com en diu el cuiner Joan Roca, tot desmarcant-se amb humilitat dels professionals de la literatura, i els que com ell passen més esporàdicament pel negoci editorial. Uns i altres han arrencat ben d’hora la litúrgia del Sant Jordi, enguany una mica passat per aigua a primera hora del matí, però no prou per desanimar els milers de persones que al migdia ja omplen a “vessar” artèries com la Rambla de Catalunya, la Rambla o el Passeig de Gràcia.
“Penso que Sant Jordi és una mena de ficció que fem per un dia, en què ens imaginem que tothom llegeix i compra llibres durant tot l’any i tothom s’estima regalant roses de vermell passió”. Així entén l’escriptor Jordi Cabré la diada de Sant Jordi, com una reivindicació “d’allò que hauria de ser i que seria fantàstic mantenir-ho tot l’any”. El flamant 59è Premi Sant Jordi de novel·la (‘Digues un desig’) ho afirmava aquest matí en declaracions a l’ACN, tot celebrant que enguany pot signar una “novetat” editorial després de 8 anys.
“Ho passo molt malament quan no tinc novetat, i quan la tens, costa que el llibre sigui notícia”, ha dit l’escriptor per remarcar la importància d’un reconeixement com el guardó que li ha concedit enguany Òmnium Cultural. Al seu costat, Marta Pessarrodona, premiada per la mateixa entitat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, es mostra menys entusiasta amb aquesta jornada. L’escriptora feia cinc anys que no hi participava com a autora signant llibres, en part per la seva consideració que s’hauria de separar “allò literari de la resta”.
Així es refereix l’autora al vell debat sobre la naturalesa dels autors que participen a la festa de Sant Jordi i, en concret, a la participació de personalitats més o menys mediàtiques, normalment alienes a l’escriptura i que publiquen un títol d’èxit. “Una cosa és tenir èxit, que tots en volem tenir, i l’altra és quan et trobes signant al costat d’una mena de llibres… Alguns ni els han escrit ells, no són ni literatura ni res, són pura cosa mediàtica, i desanima una mica”, sentencia Pessarrodona. “Però espero que tot canviarà”, aventura.
Com si es donés per al·ludit, el líder de Love of Lesbian i autor també de diversos títols literaris (‘La fam invisible’, 2018), Santi Balmes, confessa que sempre té una mica la sensació “de ser un infiltrat” entre escriptors per Sant Jordi. Balmes signava llibres aquest matí a Rambla Catalunya, al costat de dos altres autors poc convencionals com Pablo Carbonell i l’ex diputat al Congrés Carles Campuzano. “Vens d’una altra disciplina i això ho fas amb un cert complex.
Però cada any el venço i intento creure’m que soc un escriptor, la qual cosa em diu molta gent”, se sincerava Balmes a l’ACN. Al capdavall, pel cantant i lletrista, música i literatura són “vasos comunicants”, maneres diverses d’explicar “coses que succeeixen per dins”
Sense novetat editorial, “vas més relaxat”
Màrius Serra confessa que aquest any “va” més relaxat i viu “de manera molt més joiosa” la diada de Sant Jordi. El motiu és que no presenta cap novetat editorial, tot i estar convocat a diverses taules per signar exemplars de títols anteriors, com ‘La novel·la de Sant Jordi’ (2018).
L’escriptor, lingüista i enigmista fa ja 32 anys que participa “poc o molt” de la celebració del Sant Jordi a aquesta banda de les parades. Enguany li toca ser “amfitrió” de set periodistes italians que l’acompanyaran tota la jornada, pagats per l’editorial que ha traduït a l’italià la última novel·la. “Llavors t’adones que és molt difícil d’explicar Sant Jordi, perquè s’associa a una fira d’un llibre, però Sant Jordi és el vessament absolut de la societat que pren els carrers de la ciutat i del país. És difícil de transmetre que una mobilització d centenars de milers de persones tingui com a centre el llibre”, assumeix amb satisfacció.
Al contrari que Serra, Enrique Vila-Matas tot just acaba de publicar ‘Esa bruma insensata’ (Seix Barral, 2019), i per tant enguany li toca defensar la novetat. En aquest sentit, el contacte amb els lectors “serveix”, apunta. “El llibre ha sortit fa molt poc, i així puc saber què opinen i pensen els que l’han llegit. Tots són diferents uns dels altres, però en aquest cas estan reaccionant molt bé, i n’estic encantat”. Vila-Matas viu amb intensitat aquesta jornada “important per Barcelona” i “fantàstica”, tot i reconèixer que comença el dia amb força però que després de dinar li “costa” reprendre el ritme de signatures.
De la seva banda, Fernando Aramburu enguany visita Barcelona amb un “llibre per a gorumets” i després del seu èxit aclaparador ‘Patria’, que avui podrà signar també en català perquè se n’acaba de publicar la traducció. Aramburu gaudeix molt del Sant Jordi, diu, des de fa ja tres anys. “Els contactes amb els lectors són molt breus, no donen per grans converses, però la gent t’agraeix la feina, et fan un petó, et diuen coses agradables i un se’n va a casa amb el cor complagut”, celebra l’escriptor basc.
El cuiner gironí Joan Roca, al costat del seu germà Jordi Roca, signen tots dos llibres a Barcelona, cadascú el seu. El gran dels germans d’El Celler de Can Roca atén els lectors de ‘Cuina mare’, el seu llibre sobre el receptari de la seva mare, als fogons de la qual van començar els germans Roca a introduir-se en la cuina. Joan Roca assumeix que no es troba al seu hàbitat natural fent signatures, però viu amb “intensitat” aquesta jornada “extraordiànria”, i encantat de compartir espai amb “escriptors de veritat”, diu humil.
“Ens sentim afalagats de saber que la gent té interès pel què fem, que la gent té interès per la cuina i que aquesta es reivindica com a cultura. Contents de compartir aquest Sant Jordi”, celebra el cuiner.