Coincidint amb el 50è aniversari de la mort de Franco, l’exposició “Segur que tomba”, coproduïda per la Diputació de Barcelona i 21 museus de la Xarxa de Museus Locals, presenta una anàlisi del període de resistència, de mobilitzacions socials i d’accions de lluita antifranquista, a les acaballes de la dictadura a diversos municipis de la província de Barcelona. A través de documents, fotografies i testimonis, la mostra examina els anys 60 i 70 del segle XX, un període de canvis socials i polítics, protagonitzats, principalment, pel món associatiu, veïnal i sindical. Alhora, posa en relleu la repressió patida per moltes persones que, amb coratge, van desafiar el règim.
El fet distintiu d’aquesta exposició –la cinquena del projecte “Memòria en Xarxa” de la Xarxa de Museus Locals– és que es compon de les mirades de diversos museus locals, els quals aporten el seu material per resseguir un període històric que va culminar amb la transició democràtica. Diversos van ser els factors que van confluir perquè la societat civil expressés el seu malestar, que va ser decisiu per a la transformació social i política.
El desenvolupament econòmic dels anys 60 va comportar una transformació de la classe treballadora, que va passar a ser majoritàriament industrial. La negativa del règim franquista a les demandes dels seus drets laborals i la repressió policial com a única resposta van generar la reorganització sindical en la clandestinitat. Comissions Obreres va aconseguir presència en l’estructura del Sindicato Vertical, malgrat la seva il·legalitat, marcant una presència significativa en l’àmbit laboral. L’increment de les tensions laborals va ser un dels factors que va contribuir a l’augment de la dissidència durant aquest període.
El moviment veïnal va sorgir en resposta a les condicions de vida en els suburbis, amb la reclamació de la millora dels serveis als quals tenien accés. Les comissions de barri van evolucionar cap a associacions de veïns, buscant influir en les decisions polítiques a nivell local. Gràcies a les seves protestes i iniciatives es van aconseguir millores significatives en les condicions de vida als seus barris.
La crisi del petroli del 1973 va tenir un impacte econòmic notori, amb increments de la inflació i de l’atur. Això va coincidir amb un augment de les mobilitzacions en què les dones hi van tenir una participació activa, visibilitzant el seu rol social, tant en la demanda d’una major democratització com en la reivindicació dels seus drets. La participació de les dones va ser un element clau en la configuració de les demandes socials de l’època.
En un moment en què el franquisme començava la seva decadència, la cultura catalana va experimentar una revitalització, amb activitats tradicionals i noves expressions culturals. Organitzacions feministes i altres grups van anar sorgint, i l’any 1970 es va crear el Movimiento Español de Liberación Homosexual, reflectint la diversitat de les demandes socials. Aquestes organitzacions van treballar per la reivindicació de drets i de llibertats, adaptant-se a les circumstàncies de la clandestinitat.
A la fi del franquisme, aquestes organitzacions van participar en la reclamació de llibertats democràtiques i van reivindicar la preservació de la cultura catalana. La seva activitat va ser un element clau en la transició cap a la democràcia.
L’exposició “Segur que tomba” és una coproducció de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona i 21 museus de la província, els quals aporten documentació i la perspectiva local. Ha estat comissariada pel Museu d’Història de Cerdanyola i ha comptat amb la col·laboració del Memorial Democràtic.
Es pot veure en els museus fins al desembre del 2025, i de forma completa està disponible a www.diba.cat/ca/web/exposicions/-/segur-que-tomba
Properament, el canal de YouTube de La Mirada Tàctil disposarà dels vídeos locutats i traduïts a llengua de signes catalana.