Crítica
Una de les característiques del Versus (al carrer Castillejos de Barcelona) és la proximitat de l’espectador amb allò que s’està narrant. Tenir els actors i les actrius a tocar, haver de trepitjar l’escenografia per arribar a les butaques, sens dubte vincula observador i observat d’una manera irremeiable.
El director de “Les altres mares d’en Kaspar Hauser” de Felicia Zeller ha sabut treure tot el partit a aquesta característica del Versus, i les tres actrius que trobem a escena ens atrapen des del primer moment i ens fan còmplices de la crua realitat que a poc a poc es desgrana.
Amb uns efectes de so i d’il·luminació impecables que ens ajuden a canviar d’escenari quan així ho requereix el guió, l’obra (en aquesta adaptació al context català) ens relata la vida quotidiana de tres treballadores socials del departament d’atenció a la infància i a l’adolescència. A mesura que ens endinsem en l’univers dels serveis socials ens trobarem atrapats, com les tres protagonistes, en un laberint de burocràcia i dificultats pressupostàries que ens aturarà la respiració i ens farà dur-nos la mà a la boca per contenir la nostra perplexitat.
De la mà del director Juan Pablo Miranda, les actrius Maria Clausó, Bruna Cusí i Ester Roma ens faran riure, plorar, sorprendre’ns i indignar-nos amb una interpretació sublim del text de l’alemana Felicia Zeller.