La llegenda diu que l’abat i els monjos benedictins de Sant Llorenç del Munt van demanar permís al bisbe de Barcelona per assentar-se en un altre indret, ja que les seves terres no eren gens productives i l’aïllament del monestir els feia patir el mal de la tristesa. El bisbe els va deixar marxar sempre i quan respectessin el següent mandat: «que caminant sense travessar cap riu, torrent o riera, s’establissin on millor els anés».