El Teatre Poliorama aixecarà el primer teló de la temporada amb ‘The Party’, una adaptació teatral de la pel·lícula de Sally Potter dirigida per Sergi Belbel. La comèdia, que es podrà veure entre el 15 de setembre i el 3 de desembre, conté una gran càrrega de crítica social sobre temes diversos, com la sanitat, la classe política o el masclisme. “La definiria com a vodevil polític, tot i que és inclassificable, i això és una de les seves gràcies”, ha dit en declaracions a l’ACN el seu director. En aquest sentit, Belbel ha assegurat que ha estat “extremadament fidel” al text de l’autora, però que l’adaptació ha passat per una “mediterranització” dels personatges. “L’hem acostat a un esperit més lluminós i colorit”, ha sentenciat.
La comèdia s’inspira en la pel·lícula ‘The Party’, escrita i dirigida per l’autora britànica Sally Potter i estrenada l’any 2017. Segons el director, aquesta adaptació ha volgut mantenir el títol en anglès pel doble joc de la paraula ‘Party’ (partit polític i festa), i també els noms dels personatges. “La història segueix passant a Anglaterra, però l’hem mediterreanitzat, perquè és la nostra manera de ser i de fer”, ha apuntat. Per això, Belbel ha assegurat que va dir als personatges que “no copiessin els models anglosaxons, que són molt més rectes i estrictes”.
“El director em va dir que no mirés la pel·lícula més d’una vegada, que faríem una cosa completament diferent”, ha afegit Biel Duran, que també ha dit que la forma d’explicar la història “no té res a veure” amb el film original. “A la pel·lícula el to és apagat, ‘indie’, i tot es fa a partir de gestos subtils, aquí farem una comèdia amb energia”, ha indicat. Al seu torn, l’actriu Queralt Casasayas, que interpreta a la Jenny, també ha subratllat que l’adaptació de Belbel ha fet que els personatges “siguin més punyents”, sobretot gracies a aquest “to mediterrani i la salsa barcelonina”.
En concret, el muntatge recrea una reunió d’amics que formen part del mateix partit polític, després que una de les membres hagi estat nomenada ministra de Salut. L’elenc estarà format amb noms tan reconeguts com els de Queralt Casasayas, Jordi Diaz, Biel Durán, Àngels Gonyalons, Montse Guallar, Marta Ribera i Lluís Soler, que protagonitzaran una vetllada, suposadament festiva, que acabarà sent tensa per les revelacions i els secrets.
Els temes que ‘The Party’ toca de prop són diversos: la necessitat d’un sistema sanitari nacional, la religió, les mentides dels jocs financers, els ideals relacionats amb l’amor, les aparences, la infidelitat, el feminisme, el masclisme o la hipocresia, en una obra que el mateix director ha definit com a “vodevil polític”. “Els vodevils no són polítics, són amorosos, però a ‘The Party’ hi ha un rerefons que parla sobre la classe política i les seves promeses que han acabat en res”, ha subratllat Belbel.
Per la seva banda, Duran ha asseverat que la crítica més evident és la “dels espècimens dels ‘pijoprogres’ de l’alta societat”. “L’obra va de gent que paga mútues caríssimes de salut, però que defensa la salut pública de cara a la galeria” ha afegit l’actor, que també ha dit que, al final, l’adaptació va sobre “l’alta societat i totes les seves contradiccions”. “És un retrat de les misèries de gent que era molt revolucionària de jove, i que han acabat sent més carques que els seus propis pares”, ha destacat el director.
Per aquest motiu, Casasayas ha admès que espera que l’obra pugui remoure algunes consciències entre els espectadors, sobretot “perquè hi ha una acomodació de la classe d’esquerres alta”, a qui l’adaptació fa una crítica. “És necessari perquè estem tots molt acomodats”, ha insistit.
Mantenir-se a l’escenari, una de les “grans dificultats”
Una de les “grans dificultats” de l’obra, és, segons Jordi Díaz, “no sortir de l’escena” en cap moment. “No podem desaparèixer del pla, hi ha molts moments que estem en ‘off’, sense parlar, i hem d’estar actuant, això ens passa a tots”, ha explicat. El seu director també ha coincidit amb l’actor, i ha afegit que aquí és on rau “la diferència principal” amb el film de Potter. “Aquí hi ha una simultaneïtat dels espais que s’ha de fer mantenint l’escena”, ha dit.
La música, segons Belbel, també hi juga un paper clau, sobretot a través del personatge del Bill, interpretat per Lluís Soler. “La música fa un repàs de la seva vida i ens serveix per fer un retrat de la seva generació”, ha afirmat el director. De fet, ha dit que els dotze temes que sonaran “incideixen en les diferents escenes i ajuden a fer contrastos”.”A vegades parlen d’un tema molt greu i sona una música divertida, i al revés”, ha afegit. A més, els gèneres musicals que sonaran seran molt diversos, passant del pop, a la salsa, a la balada i fins i tot hi haurà una havanera”, ha avançat el Belbel.