Segons la diversa documentació sobre la història de Torà, al 1750 ja se celebrava la festa de “La Llordera”, dansa que s’atribueix ser d’origen pagà i que, posteriorment, va adquirir connotacions religioses al celebrar-se el matí del dijous gras (dijous llarder).
Aquesta dansa, recuperada a la dècada dels 90, es desenvolupava de la següent manera: Passaven pels carrers i places de la vila a dansar el ball pla al so d’un violí, el Bonic i la Bonica. Caminaven plegats i molt seriosos. Quan arribaven al mig del carrer o plaça el violí començava a tocar les primeres notes. Ells iniciaven el contrapunt o dansa, que seguien amb gran esment, de la manera més exacta possible. Els dos donzells formaven la part cabdal de La Llordera, i es guanyaven les mirades dels espectadors sobretot de les dones intrigades per conèixer el donzell (Bonica), examinar el seu vestit, les seves joies, assabentar-se de qui l’havia engiponat i guarnit tan bé. El violí tocava les tonades del ball pla, de la dansa del Roser o de la dansa dels Emprius.
Rera del Bonic i la Bonica, els seguien altres dos donzells coneguts pel Brut i la Bruta. Aquests corrien i saltaven pels carrers com dos mals esperits, i si ballaven la dansa, ho feien només a tall de mofa; s’entretenien més a empaitar la quitxalla que anava a inquietar-los. Mentre el Bonic i la Bonica i el Brut i la Bruta seguien la ruta per tota la vila, quatre joves vestits de festa, passaven de dos en dos, a cada banda del carrer, a demanar almoina per la Llordera a la porta de cada casa. Les mestresses solien donar ous, botifarres, peus de porc i d’altres gormanderies per l’estil. La que no donava res sense motiu, era pintada amb una creu de cendra al llindar de la porta. La col·lecta es portava a un altre jove anomenat “la lloca”, que anava segut damunt d’un matxo carregat amb dues portadores, on col·locava amb gran atenció tot el que s’havia recollit. A la nit, en mig de gatzara i tabola, es cruspien la menestra recollida. Era el berenar “gras” de dijous llarder. Se celebrava abans d’arribar a la Quaresma, amb la intenció d’exterioritzar les ganes que tenien els fadrins (gent jove) de Torà sortir pels carrers a alegrar els veïns uns quants dies abans que arribés el temps de penitència i recolliments i d’altra banda, el temps de dejunis i abstinències. Aquesta dansa va quedar paralitzada en esclatar la guerra civil espanyola l’any 1936.
Recuperació de la festa
No va ser fins l’any 1990 que un grup de joves toranesos va aconseguir la recuperació defnitiva de la festa. Una de les primeres coses que es decidir va ser el canvi de data del dijous llarder al cap de setmana anterior al carnaval oficial, així donant el tret de sortida als carnavals. També es produí un canvi de nom de Festa de la Llordera a la Festa del Brut i la Bruta utilitzant només el nom de Festa de la Llordera com a afegitó. Aquest canvi es produí per donar un to més informal a la festa, tot seguint la tònica dels carnavals moderns. El 1991 es van recuperar els cinc personatges representats per gent del poble. Les comparses ja no tindran l’objectiu de recollir viandes porta a porta. El Bonic i la Bonica seguiran ballant a les diferents places del poble i el Brut i la Bruta faran mofa del seu ball. La Lloca passarà a ser un element simbòlic que seguirà la comitiva dalt del ruc però ja sense la funció de guardar el menjar recol·lectat. També seguiran els nois vestits de gala. A partir del 1994 s’introdueixen a més, els gegants de mans lliures a la festa amb la creació del Brut. A aquest primer gegant el seguiran la Bruta (1995), el Bonic (1996), la Bonica (1997), el Brau Constantí (1998) com a símbol del poble, el Sargentet (2002) i el Brutet (2012).
L’edició d’enguany dona la nota en un sentit més literal, ja que la festa gira al voltant de la música, una temàtica que servirà al poble de Torà per guarnir els seus carrers. Es per això que el pregoner serà substituït per un grup musical, els Amics dels Bars, que actuen dissabte a la tarda i donaran pas a la tradicional dansa del Bonic i la Bonica, els ballets dels gegants i la rua.
Programa
Divendres, 17 de febrer
Matí: Rua Infantil – Rua amb els petits bruts i brutes del CEIP Sant Gil i de la Llar d’Infants El Jardí.
23.30, pavelló poliesportiu
Guiri Fest
amb MDF.
Entrada 2€
Dissabte, 18 de febrer
12.00, Convent
Carnaval Infantil
Espectacle d’animació amb Albert Show
Pregó de Carnaval
16.45, Plaça del Pati
Acte seguit, Rua de Carnestoltes
La dansa del Bonic i la Bonica amb la Xaranga DAMM-ER.
En acabar botifarra i bingo brut al poliesportiu.
23.30, Pavelló Poliesportiu
Nit de disfresses amb Tapeo Sound System, Pai Pai Band i Albercoks.
