TV3, À Punt Mèdia i IB3 estrenaran simultàniament el 8 de març el film ‘Frederica Montseny, la dona que parla’, sobre la líder anarquista catalana. Es tracta de la primera aproximació en forma de llargmetratge de ficció a un personatge clau de la història de l’estat espanyol: la primera dona que va exercir de ministra a un govern europeu, el de la Segona República. Coproduïda amb Distinto films, la cinta està dirigida per Laura Mañá i protagonitzada per Màrcia Cisteró, a la pell de la líder anarquista i figura cabdal de la història d’Espanya. El film posa el focus en les seves contradiccions entre l’idealisme anarquista i la participació en les institucions, com a via per aturar el feixisme.
El film reivindica una figura històrica poc reconeguda “per la seva condició de dona”, a parer dels productors i responsables del film. La productora Miriam Porté, els guionistes Rafa Russo i Mireia Llinàs, i la directora Laura Mañá estan darrere de ‘Frederica Montseny, la dona que parla’, el primer llargmetratge de ficció que es dedica al personatge.
Una figura “cabdal i oblidada”
Montseny ha estat una figura “cabdal” i “oblidada”, sostenen els responsables del film. A través de la pel·lícula es recorda la seva trajectòria posant l’accent en un dels presumptes dilemes vitals de la líder anarquista: Fins a quin punt val la pena trair els propis ideals pel que sembla un bé major?
“Aquesta és la pregunta que Frederica Montseny (1905-1994) va haver de respondre’s a sí mateixa”, sostenen, quan, en plena Guerra Civil, va acceptar la proposta del president del Consell de Ministres de la Segona República, Francisco Largo Caballero, i va entrar al govern juntament amb altres companys anarco-sindicalistes, com Joan Peiró, Juan López i Joan Garcia i Oliver. La cinta recorda com els seus quasi sis mesos al capdavant del Ministeri de Sanitat van servir per fer alguns projectes ambiciosos, com planejar llocs d’acollida per infants, menjadors per embarassades, plans de reinserció per prostitutes i el primer projecte de llei d’avortament a Espanya. Malgrat tot, pràcticament cap de les seves aspiracions tiraria endavant.
“El dilema que es planteja Frederica és el mateix de certs partits antisistema: si preservar la puresa dels seus ideals o apostar per un cert pragmatisme per aconseguir coses. La pel·lícula també té rellevància pel fet de reivindicar el poder de la paraula enfront de les armes: ella tenia una gran eloqüència, un gran poder de convicció quan parlava, que és una cosa no tan freqüent avui en dia. I una altra qüestió important, i rellevant també avui en dia, és la divisió de les esquerres, que en aquells moments va posar en safata la victòria de les dretes. Això també és cíclic i es pot veure a l’actualitat”, raona Rafa Russo, guionista del film.
Porté , Mañá i Russo (aquí a quatre mans amb Mireia Llinàs) havien rodat ja ‘Concepción Arenal, la visitadora de cárceles’ (2012) i ‘Clara Campoamor, la mujer olvidada’ (2011). “Intentem recuperar dones que han fet història però que, precisament per ser dones, han estat oblidades per la història. És important que la gent les conegui, hauríem de reescriiure la història, i reescriure els llibres de text de les escoles” diu Laura Mañá. “He intentat centrar-me en la dona. No tant en la política, sinó en la persona. Volia estar molt a prop d’ella. És important que la gent sàpiga qui han estat Clara Campoamor, Concepción Arenal o Frederica Montseny: és de justícia”, explica Mañá, que també ha produït llargmetratges com ‘Te quiero, imbécil’ (2020), ‘La vida empieza hoy’ (2010) , ‘Palabras encadenadas’ (2003), ‘La llum d’Elna’ (2017), La Dona del Segle (2019), Suc de síndria (2020).