Dissabte, 4 juliol 2020

Un llibre reivindica la tasca invisibilitzada de les folkloristes catalanes

Meritxell Orpinell és l’autora de l’estudi ‘Mercè Ventosa i Roca, una folklorista per descobrir’

|

+Notícies

L’Hermitage “esgotarà” els tràmits legals i exigirà responsabilitats si es denega el projecte per “criteris polítics”

El govern de Colau va reiterar divendres la negativa a negociar amb el Port i l'Hermitage un conveni

Lleida acollirà aquest estiu una setantena d’espectacles amb companyies i artistes locals en el marc de ‘Fase Cultura’

El tràmit es va posar en marxa el 15 de juny i restarà actiu fins a exhaurir el pressupost de 5M€.

Els municipis de l’Alt Penedès suspenen els àpats populars, concerts i balls de Festa Major d’accés lliure

El Consell d'Alcaldes de l'Alt Penedès ha acordat que les Festes Majors dels 27 municipis de la comarca se celebraran sense àpats populars, concerts...

Centenars de veïns de Sant Pere de Ribes celebren la Festa Major al carrer sense distanciament ni mascaretes

Centenars de veïns del nucli de Ribes de Sant Pere de Ribes (Garraf) han celebrat aquest diumenge la Festa Major al carrer amb actuacions...

La Guàrdia Urbana de Reus prohibeix tocar les matinades a un grup de grallers improvisat

La Guàrdia Urbana de Reus ha obligat a aturar les matinades que un grup de grallers de la ciutat s'ha reunit de manera improvisada...

El documental ‘Maragall i la Lluna’ retrata el Pasqual “visionari” gràcies a una cinquantena de testimonis

L'eix vertebrador de la cinta és la Lluna, que tenia 8 anys quan l'aleshores alcalde es va instal·lar a casa seva

+Llegits

El documental ‘Maragall i la Lluna’ retrata el Pasqual “visionari” gràcies a una cinquantena de testimonis

L'eix vertebrador de la cinta és la Lluna, que tenia 8 anys quan l'aleshores alcalde es va instal·lar a casa seva

La Guàrdia Urbana de Reus prohibeix tocar les matinades a un grup de grallers improvisat

La Guàrdia Urbana de Reus ha obligat a aturar les matinades que un grup de grallers de la ciutat s'ha reunit de manera improvisada...

Lleida acollirà aquest estiu una setantena d’espectacles amb companyies i artistes locals en el marc de ‘Fase Cultura’

El tràmit es va posar en marxa el 15 de juny i restarà actiu fins a exhaurir el pressupost de 5M€.

L’Hermitage “esgotarà” els tràmits legals i exigirà responsabilitats si es denega el projecte per “criteris polítics”

El govern de Colau va reiterar divendres la negativa a negociar amb el Port i l'Hermitage un conveni

L’escola catalana des de la meitat del XIX fins al franquisme, nova exposició virtual de la Xarxa d’Arxius Municipals

Per commemorar el Dia Internacional dels Arxius, que se celebra cada 9 de juny, la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona...

El Museu de Ciències Naturals estrena el Terrat Viu, una coberta verda silvestre de 7.100 m2

Consta de tres prats i tres llacunes d'aigua dolça, i es podrà visitar gratuïtament fins al 31 de juliol

L’aportació al folklore per part de les dones ha estat molt notable, però, com sol passar en altres àmbits, també invisibilitzada i eclipsada pels homes. Fins al punt que, sovint, d’algunes d’elles fins fa poc no en coneixíem els seus noms ni tan sols que existien. Darrerament, això està canviat i han sorgit estudis que reivindiquen aquestes dones i la seva tasca. En aquesta línia s’inscriu el llibre Mercè Ventosa i Roca, una folklorista per descobrir, de Meritxell Orpinell, publicat per Edicions Cossitània.

En el primer terç del segle XX hi trobem un notable número de folkloristes, dones estudioses que anaven per diferents indrets del territori català amb paper i llapis per anar recollint cançons, rondalles, oracions, refranys, endevinalles, etc. Moltes eren deixebles de Rossend Serra i Pagès, un dels grans folkloristes de l’època. No és estrany, perquè, com a professor de folklore a l’Escola d’Institutrius i Altres Carreres per a la Dona de Barcelona entre els anys 1901 i 1917, va transmetre les seves alumnes l’amor per aquesta disciplina.

Una d’aquestes alumnes va ser Mercè Ventosa, qui al llarg de la seva vida va anar compaginant la seva feina laboral de comptabilitat a la fàbrica del seu pare amb la recopilació de material folklòric i la seva afició, la pintura. La filòloga Merixell Orpinell, autora de l’estudi, explica que Ventosa va recollir sobretot “rondalles, endevinalles, exemples morals, supersticions, senyals”, entre d’altres, fent “un autèntic treball d’anàlisi sobre rondallística”, com es destaca en el pròleg. A més, també es va interessar en fer un extens estudi sobre la història del ciclop present en les històries de la Ilíada i l’Odissea d’Homer.

Publicitat

Per la seva recerca, l’autora va consultar en el Fons Personal de Rossend Serra i Pagès i l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i va haver de partir de zero, perquè fins llavors Ventosa era pràcticament una desconeguda: “S’esmentava el seu nom i alguna de les seves tasques folklorístiques en alguns articles d’investigació, però no s’havia fet una recerca detallada sobre la seva vida i obra”. I quan la seva biografia, la informació era pràcticament inexistent: “només comptava amb l’article a la revista Feminal”.

El resultat és un recull de 28 textos originals, juntament amb la seva correspondència amb el mestre Rossend Serra i Pagès i les seves aportacions a la premsa catalana de l’època. I sobretot un doble descobriment: el d’aspectes poc coneguts de la història del folklore català i el de la figura d’una dona entusiasta en la recollida i col·lecció de la tradició oral de casa nostra.

Orpinell destaca que des de fa relativament pocs anys han començat a sorgir diversos estudis que posen en valor la tasca realitzada per aquestes folkloristes catalanes (noms com Sara Llorens i Carreres, Adelaida Ferré o Joana Vidal) però l’autora reconeix que “encara queda molt de camí per recórrer en aquest àmbit i per donar a conèixer tot el grup de folkloristes com es mereixen”.