Una quinzena d’imponents peces d’art digital, algunes creades expressament i d’altres preexistents, conformen ‘Digital Impact’, l’exposició més gran que s’ha dedicat a l’Estat a aquest tipus d’expressió artística i que es podrà visitar des de divendres i fins al 27 d’agost al Disseny Hub Barcelona. Amb aquesta mostra l’equipament vol oferir una radiografia el màxim de fidel a l’estat actual de l’art i el disseny digitals, un terreny sempre canviant. La visualització creativa de dades, la realitat virtual i la intel·ligència artificial són tres potes de les creacions d’artistes locals i internacionals, presentades amb l’objectiu de “trencar la fredor de la pantalla” amb què sovint s’associa l’element digital.
Per aconseguir aquesta proximitat i “intimitat” del visitant amb les obres, l’estudi d’Antoni Arola (també autor d’una de les peces) ha creat la proposta expositiva com un passeig per diverses cúpules-oasi dins i fora dels quals hi ha les 16 peces-instal·lació de l’exposició.
Domestic Data Streamers, Alba G. Corral i el mateix estudi d’Antoni Arola, són tres dels cinc representants catalans de la selecció. Brendan Dawes, Refik Anadol, Universal Everything i Joëlle Snaith són els més destacats en l’apartat internacional. La selecció presenta d’una banda obres “referents” (Anadol, Universal Everything) i que hores d’ara ja es poden considerar “tradicionals” dins d’aquesta recent disciplina, en expressió del comissari de la mostra i director del Festival OFFF, Pep Salazar.
De l’altra, per mitjà de creacions encarregades per a l’exposició i algunes de les quals s’han anat actualitzant “fins ahir al vespre”, ‘Digital Impact’ presenta el més recent en art digital, que utilitza la intel·ligència artificial, motors de programes de videojocs, o representació creativa de dades a temps real.
Oberta a tothom
Salazar ha insistit d’una banda en la idea que han volgut “trencar la fredor” que sovint s’atribueix al món digital i la seva simplificació en l’entorn de les pantalles, raó per la qual han “creat una ciutat”, o si més no un recorregut que converteixi tot aquest entorn en una mica més tangible, “orgànic”. En aquest sentit, una part important de l’experiència és el gaudi, la contemplació i la interacció amb les obres per si sol.
“La tecnologia amb la qual es fan les peces ens sembla molt bé, però no és l’objecte de l’exposició”, diu Pep Salazar. Això sí, més enllà de l’experiència estètica, en general les peces conviden a reflexionar sobre com es desdibuixen les fronteres entre el món físic i virtual, i com es toquen els dos mons.
Oasi climàtic i una escultura feta amb dades
Entre les peces exhibides hi ha la del propi arquitecte d’exposició, Antoni Arola, ‘Oasi (Arxiu dels cels)’. Aquest és un espai meditatiu que submergeix el visitant en els colors de la cúpula celestial, des del blau dels dies clars a la multiplicitat de tons canviants del vespre o a trenc d’alba. A més d’una immersió sensorial, aquesta obra és una apel·lació a tenir presents els conflictes de l’atmosfera, un dels espais polítics centrals en l’era de la crisi climàtica.
La proposta de Brendan Dawes per a l’exposició és ‘Passengers: BCN’, tres escultures impreses en 3D a partir de dades del trànsit de passatgers a l’aeroport del Prat els anys de pandèmia. Aquest assaig visual parteix, precisament, de la constatació que les dades “per si mateixes no són suficients. Necessiten poesia”, en paraules de Dawes. Sobre les escultures, en un material blanc, s’hi projecten imatges mentre un enregistrament sonor reflecteix l’ambient de l’aeroport. Un clar exemple, aquest, sobre les interaccions entre els mons digital i físic per part dels creadors digitals.
I un altre destacat, l’artista visual catalana Alba G.Corral, presenta ‘Mercuri’. Una peça audiovisual de formes oníriques i abstractes –inspirada en tres conceptes concrets- que exploren “la bella complexitat dels algoritmes que creen art generatiu fent sevir eines de codi obert”.