24.11.2013 09:23h
Raquel Santiago | Manresa
[dropcap]E[/dropcap]n Manu Guix ens té molt mal acostumats: ens dóna tot allò que li demanem, i més encara. Ahir el Kursaal de Manresa es va omplir d’un públic entregat i disposat a passar una bona estona amb un noi optimista i els músics que l’acompanyaven. En aquesta ocasió, el músic i cantant barceloní va compartir l’escenari i els aplaudiments amb en Toni Pagès (bateria), en Jordi Roquer “Richie”(guitarra), en Jordi Franco (baix) i l’Oriol Cusó (saxo i veus).
Amb un teclat elèctric i un piano de cua, el cantant més optimista de Catalunya Ràdio ens va regalar un repertori de cançons que barrejaven temes del nou disc (“Pas a pas”) i de discos anteriors: fins i tot va cantar en castellà.
L’excel·lència i la meticulositat amb què s’han fet els arranjaments per al concert del Kursaal col·loquen a Manu Guix entre els grans noms del nostre país. Alguns dels temes d’ahir, tenyits amb els colors del jazz, van fer que el públic ballés a la butaca i seguís el ritme amb cos i ànima. Cal afegir, això sí, que va ser un públic exigent: “Falta saxo” o “El teclat no se sent” van ser alguns dels comentaris que, en veu alta i amb la confiança que el Manu desperta, es van poder sentir a platea.
A banda del concert, la nit va ser màgica per a uns quants: l’Anna i l’Artur es van convertir en protagonistes durant uns minuts, arran d’un email en què ella li va demanar al Manu si podia ajudar-la a transmetre-li el seu amor a un Artur que s’acabava de convertir en el caçador caçat. A més, les Cabres del Manu (el seu club de fans) van repartir avions de paper i globus a l’entrada del concert i ens van fer participar en una sorpresa que li tenien preparada al seu artista preferit. Només començar les primeres notes de “Dóna-li a la vida”, una flota d’avions verds va aterrar sobre l’escenari, volant des de tots els racons de la Sala gran del Kursaal. El somriure dels músics va ser la millor recompensa. A l’hora dels bisos, el públic va inflar els globus per a rebre un Manu que tornava a l’escenari i ens regalava unes quantes cançons més.
En resum, una nit plena d’optimisme que de ben segur ha deixat un molt bon regust en tots els assistents.
