04.02.2014 18:35h
“No faci ús d’aquest art que té per dir aquestes coses contra el meu poble que no són certes, si us plau li demano. No sap com em dol“
Joan Ignasi Gómez 
@txatxigomez
Presenta ‘Gaudeix la Festa‘, el programa de TV sobre Cultura Popular a Canal Blau
[dropcap]S[/dropcap]óc un afeccionat al Carnaval de Cadis, tan afeccionat que cada any amb els petits estalvis em pago un viatge i assisteixo un parell de dies al Teatre Falla. Ho faig des de Catalunya. La meva mare va néixer a Andalusia. Ella és andalusa, andalusa i catalana. Jo vaig néixer aquí, em sento català i una mica andalús -per allò de la sang-. A la mare mai l’han obligat a parlar en català i de pas el parla perfectament i d’això se n’enorgulleix i jo encara més. Aquesta terra va acollir la meva família per part de mare. El meu avi va morir, per desgràcia i no he pogut conversar gaire amb ell. La meva àvia encara m’explica mil vegades el bé que s’ha sentit aquí i mai ha pensat en tornar a Andalusia, encara que cada any agafaven ‘el sevillano’ per apropar-se a la seva terra per vacances.
Jo ara no em posaré a dir-li ni que si dret a decidir, ni que si independència ni l’intentaré convèncer de res. És tard i pesat intentar debatre si Catalunya o Andalusia són una nació, una regió o un grup de gent que s’assembla en alguna cosa.
Simplement, li vull dir que en un poble de 50.000 habitants -el meu- que avui està ple d’estelades per tot arreu, que forma part de l’Associació de Municipis per la Independència i que governa Convergència i Unió i té un gran pes la CUP, en la vida, MAI, MAI, se’ns ha fet un lleig ni una paraula per ‘ser de fora’. Que no ho som. I nosaltres MAI, MAI li ho farem a ningú.
Treballo a la televisió i a la ràdio i parlo en català, i no ho he escoltat mai a casa. A casa meva es parla castellà o espanyol, com vulgui. I MAI, MAI, NINGÚ s’ha sorprès a l’escoltar com parlo amb els meus pares, la meva germana o els meus avis en espanyol. Sap com parlo dels meus amics catalans del Carnaval de Càdis? Amb passió. Els obligo gairebé a escoltar-lo i sempre em responen ‘què bonic, no?’. No faci ús d’aquest art que té per dir aquestes coses contra el meu poble que no són certes, si us plau li demano. No sap com em dol.
M’he manifestat els dos darrers 11 de setembre, gràcies a l’Estat lliure en el qual estem, i mai havia sentit tanta gent parlant en castellà envoltada en senyeres i estelades. Sap perquè? Gràcies a ‘pasdobles’ com els de la seva comparsa que venen una imatge falsa, equivocada i que separa encara més als catalans de la resta d’espanyols fent creure que vostés no saben o no volen entendre la situació real de Catalunya i es conformen amb un fàcil enfrontament que només arriba a l’ofuscació d’uns amb altres.
El convido, amablement, i amb tota la bondat a què si disposa d’uns dies que s’acosti a la meva gent, al meu barri. El tractaré com millor pugui. La meva gent, els meus amics, la meva família. Tots ells volen voltar: Sí o no. I vostè sent com algú se’n riu, obliga o menysté a un altre per parlar en castellà, primer veurà com m’enfrento i segon faré el que em demani, el que sigui. No ho hauré de complir, és impossible que vostè vegi això.
Moltes gràcies per la seva atenció i disculpi la intromissió.
Joan Ignasi (el nom català, que va escollir ma mare) Gómez Barrera (el cognom que em va donar)
Versión en castellano/ Versió en castellà a http://txatxigomez.wordpress.com/2014/02/04/carta-cap-a-cadis/
El directe!cat s’ha fet ressó dels insults d’una comparsa dels Carnavals de Cadis http://www.directe.cat/noticia/333535/la-catalanofobia-cantada-ha-tornat-a-cadis
