06.03.2014 09:32h
Article d’opinió d’Oriol Rodríguez | Periodista i membre del Ball de la Momerota de Mataró
@OriolRV
[dropcap]J[/dropcap]a fa 7 anys que amb en Joan Sala, posteriorment s’hi va unir força gent, entusiasmats pel que significava la Patum a l’ideari festiu català, vam decidir impulsar un acte a Mataró que fos semblant o que s’hi inspirés, durant Les Santes. Ens costava entendre que, a casa nostra, si teníem comparses i músiques pròpies, no fóssim capaços de traslladar a la gent una passió semblant a la que es viu a Berga durant el Corpus. Com a context cal recordar que, a Mataró, la Festa Major del 2006, va estar apunt d’acabar com el rosari de l’aurora, amb 4 joves detinguts o retinguts, segons les fonts, per la Policia només pel fet d’haver participat en una cursa a pèl que pretenia omplir el buit d’actes que hi havia la nit del 28 de juliol. Per tant, per acabar amb el buit a la programació d’una nit que, sovint, deixava milers de joves pel centre de la ciutat, sense saber massa ben bé què fer, es va decidir, des de la societat civil, crear una última dormida amb les figures de la ciutat.
L’objectiu matava tres ocells d’un tret: s’omplia el buit d’aquella nit, s’acabava amb els possibles problemes d’ordre públic i, de pas, es creava un acte on les figures, tan idolatrades a casa nostra, es convertien en les protagonistes. La filosofia de l’Última Dormida (rebatejada a posteriori com a No N’hi ha Prou) és molt fàcil: les figures atabalades pel rebombori que hi ha al centre de la ciutat, impossibilitant el seu son, decideixen sortir a veure què passa i acaben muntant un sarau on ballen barrejades entre elles fins que se’n van a dormir fent abans els seus balls propis. Tot plegat amb una música arranjada per en Marcel Casellas i buscant una sonoritat diferent a la que fins ara estàvem acostumats. Després de discutir-ho molt, les colles, vam decidir que en aquesta Dormida nocturna seria impossible que les colles infantils, la Momeroteta i els Nans, en prenguessin part.
El que vam deixar clar, no només perquè l’Àliga sempre que surti sigui per acompanyar les autoritats, és que, com a qualsevol dormida de la nostra festa major, en aquesta també hi hauria aquestes autoritats presents al balcó per presenciar-la. No té cap lògica que no sigui així: el No n’hi ha prou és l’última dormida de Les Santes i, com a tal, les autoritats hi han de ser presents. Després de la seva tímida estrena fa 7 anys el No n’hi ha prou és un acte que ha anat creixent en participació i en l’ideari festiu de la nostra festa major. Ja gairebé ningú pot imaginar una nit del 28 de juliol sense les figures de la nostra ciutat escapant-se a quarts de tres de la matinada de l’Ajuntament. La nit del 25 de juliol pertany, ens agradi o no als mataronins, també a la resta del país. La del 28 de juliol no.
La del 28 de juliol és la nostra petita joia. És per això que, tot i els canvis polítics i socials que hi ha hagut al nostre país al llarg dels darrers 7 anys, se’m fa molt difícil pensar en aquest acte sense la presència de les autoritats al balcó, siguin del color que siguin, com s’ha afirmat darrerament. Des de l’Ajuntament de Mataró s’ha de vetllar per impedir que hi hagi incidents durant l’acte amb campanyes, si cal, de conscienciació. S’ha de vetllar per intentar millorar l’acte, si cal. Però no pas vetllar perquè aquest no es tiri endavant amb la negació de les autoritats, siguin les que siguin i del color que siguin, a assistir-hi sota el pretext de polèmiques inexistents. De la mateixa manera que no es pot imaginar una Dormida de la nostra festa major sense autoritats, el dia 25 o 27 de juliol, tampoc es pot imaginar una Dormida sense ells la nit del 28. Parlem-ne. Molt. I urgentment per no carregar-se un dels actes que ja han esdevingut un clàssic a la nostra Festa Major.
Foto: Elsgegantssom.org
Vídeo No n’hi ha prou