Dilluns, 18 octubre 2021

Publireportatge

Els arxius municipals, testimonis de la industrialitzaci￳ó al territori

Els arxius municipals, com els museus locals, són dipositaris d’excepció de la història del territori. És per això que l’exposició virtual «La memòria de les fàbriques», produïda per la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona, ofereix una excel·lent oportunitat per descobrir com va ser el procés d’industrialització a diversos indrets de la província de Barcelona durant tot el segle XIX i fins a la primera meitat del XX, gràcies al centenar de documents procedents de 24 arxius municipals que es poden consultar en aquest web: www.diba.cat/web/exposicions/-/la-memoria-de-les-fabriques

Aquesta panoràmica s’ha construït a partir d’una selecció de 112 documents organitzats en quatre àmbits que mostren com es va desenvolupar el fenomen de la industrialització des de diferents realitats: el control de l’administració, la gestió industrial, les instal·lacions i les màquines i, finalment, els obrers i les obreres.

L’exposició s’acompanya d’un vídeo en què l’investigador de la Universitat de Barcelona Lisard Palau explica quin paper van tenir les colònies en la industrialització, presenta el testimoni de Carme Gutiérrez, exfiladora de la colònia tèxtil de Viladomiu Nou, i en el qual també apareix l’Arxiu Municipal de Gironella. El mateix Palau és l’autor del text “La industrialització a la Catalunya interior, un fenomen molt divers”, que contextualitza l’exposició virtual i que es pot consultar a l’apartat de “Material addicional”.

La mostra «La memòria de les fàbriques» es va publicar a la xarxa el passat 9 de juny, en el marc de la Setmana Internacional dels Arxius, i va inaugurar el nou format d’exposicions virtuals de la Diputació de Barcelona, que aposta per un estil que privilegia la imatge i una navegació més amable.

 Fàbrica BORRÀS a Castellbell i el Vilar, 1910. Arxiu Municipal de Castellbell i el Vilar.

L’empremta de la industrialització i la tasca dels arxius

En paral·lel a l’exposició, estan disponibles a la xarxa tres vídeos que, sota el títol «Arxius i industrialització», aporten més informació a l’empremta de la industrialització a la província i que, alhora, posen en valor la tasca tant de la Xarxa d’Arxius Municipals com de l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona.

El primer vídeo «Arxius i industrialització: memòria i progrés» presenta dos exemples de la transformació urbanística i territorial que va suposar la industrialització a la ciutat de Barcelona amb el recinte de l’Escola Industrial (Edifici del Rellotge) de Barcelona i amb la fàbrica Rogelio Rojo a Masquefa (Anoia).

La catedràtica emèrita de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, Mercè Tatjer, ens mostra les transformacions territorials i urbanístiques que va comportar la industrialització i destaca el valor i l’ús dels arxius com a font primària de memòria i de progrés. Per la seva part, l’arquitecte Joan Closa, gerent de Serveis d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona, relata la transformació urbanística que va comportar el Recinte Escola Industrial al llarg del segle XX i la relació amb la ciutat de Barcelona. Finalment, la tècnica de Cultura de l’Ajuntament de Masquefa, Imma Amill, situa el context històric i l’evolució de la fàbrica Rogelio Rojo de Masquefa com a exemple territorial local, i remarca la inclusió de l’Arxiu Municipal a les seves instal·lacions.

El vídeo «Arxius i industrialització: transformació social» repassa els canvis en la societat del moment incidint en aspectes com ara les condicions laborals, l’organització del treball, el paper de la dona i la conflictivitat generada per aquestes transformacions. En aquest vídeo es mostren fons procedents de l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona i de la Xarxa d’Arxius Municipals referents a diverses fàbriques i colònies tèxtils del territori, així com documentació de l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet de Llobregat sobre la fàbrica Tecla Sala i l’actual Centre Cultural Metropolità Tecla Sala.

Portada del reglament de la COOPERATIVA VILADOMIU, 1905. Fons de la Cooperativa Viladomiu – Arxiu Municipal de Gironella

La historiadora Rosa Serra relata el paper de les dones en la industrialització i la seva experiència com a usuària dels arxius; i l’historiador Llorenç Ferrer aborda la conflictivitat social generada per la incipient organització laboral i política de l’obrerisme.

El vídeo «Fàbriques de creació i serveis» se centra en els nous usos d’aquests espais històrics i com es vinculen amb la innovació com a fàbriques de creació i de serveis a la societat. En són un exemple el recinte de l’Escola Industrial a Barcelona i el complex de la Roca Umbert de Granollers, convertit en la Fàbrica de les Arts a Granollers.

La directora de Serveis d’Edificació i Logística de la Diputació de Barcelona, Teresa Planes, exposa l’adequació de l’antiga fàbrica Can Batlló a l’Escola Industrial com una de les seus de la Corporació juntament amb d’altres serveis per a la ciutat, mentre que Albert Soler, coordinador de Roca Umbert, explica el projecte de la Fàbrica de les Arts de Granollers.

Amb voluntat de descriure la tasca que desenvolupa la Diputació de Barcelona al voltant de la gestió documental i arxiu, l’Arxiu General presenta un vídeo sobre el funcionament del Sistema de Gestió Documental i Arxiu, que explica l’Arxiu Central Administratiu, ubicat a l’Escola Industrial —concretament a l’Edifici del Rellotge—, que dona atenció directa a la Corporació i a la ciutadania. En aquest arxiu es gestionen prop de cinc quilòmetres de documentació que es conserva mentre no es transfereix, al cap de trenta anys, a l’equipament d’arxiu ubicat al recinte de la Maternitat, on es custodia i es pot consultar la documentació històrica de la Diputació de Barcelona.

Segueix-nos a les xarxes socials: