Diumenge, 5 juliol 2020

La llegenda de Sant Jordi i el drac

|

+Notícies

L’Hermitage “esgotarà” els tràmits legals i exigirà responsabilitats si es denega el projecte per “criteris polítics”

El govern de Colau va reiterar divendres la negativa a negociar amb el Port i l'Hermitage un conveni

Lleida acollirà aquest estiu una setantena d’espectacles amb companyies i artistes locals en el marc de ‘Fase Cultura’

El tràmit es va posar en marxa el 15 de juny i restarà actiu fins a exhaurir el pressupost de 5M€.

Els municipis de l’Alt Penedès suspenen els àpats populars, concerts i balls de Festa Major d’accés lliure

El Consell d'Alcaldes de l'Alt Penedès ha acordat que les Festes Majors dels 27 municipis de la comarca se celebraran sense àpats populars, concerts...

Centenars de veïns de Sant Pere de Ribes celebren la Festa Major al carrer sense distanciament ni mascaretes

Centenars de veïns del nucli de Ribes de Sant Pere de Ribes (Garraf) han celebrat aquest diumenge la Festa Major al carrer amb actuacions...

La Guàrdia Urbana de Reus prohibeix tocar les matinades a un grup de grallers improvisat

La Guàrdia Urbana de Reus ha obligat a aturar les matinades que un grup de grallers de la ciutat s'ha reunit de manera improvisada...

El documental ‘Maragall i la Lluna’ retrata el Pasqual “visionari” gràcies a una cinquantena de testimonis

L'eix vertebrador de la cinta és la Lluna, que tenia 8 anys quan l'aleshores alcalde es va instal·lar a casa seva

+Llegits

El Museu de Ciències Naturals estrena el Terrat Viu, una coberta verda silvestre de 7.100 m2

Consta de tres prats i tres llacunes d'aigua dolça, i es podrà visitar gratuïtament fins al 31 de juliol

Centenars de veïns de Sant Pere de Ribes celebren la Festa Major al carrer sense distanciament ni mascaretes

Centenars de veïns del nucli de Ribes de Sant Pere de Ribes (Garraf) han celebrat aquest diumenge la Festa Major al carrer amb actuacions...

Els municipis de l’Alt Penedès suspenen els àpats populars, concerts i balls de Festa Major d’accés lliure

El Consell d'Alcaldes de l'Alt Penedès ha acordat que les Festes Majors dels 27 municipis de la comarca se celebraran sense àpats populars, concerts...

Lleida acollirà aquest estiu una setantena d’espectacles amb companyies i artistes locals en el marc de ‘Fase Cultura’

El tràmit es va posar en marxa el 15 de juny i restarà actiu fins a exhaurir el pressupost de 5M€.

El documental ‘Maragall i la Lluna’ retrata el Pasqual “visionari” gràcies a una cinquantena de testimonis

L'eix vertebrador de la cinta és la Lluna, que tenia 8 anys quan l'aleshores alcalde es va instal·lar a casa seva

L’aixecament de l’estat d’alarma dispara els visitants de l’àrea de Barcelona a la ciutat ibèrica d’Ullastret

El centre prepara una exposició permanent dels cranis enclavats aquest estiu, on espera una "bona afluència"

Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia).

El sant, que estava sota les ordres de l’emperador Dioclecià, va negar-se a portar a terme l’edicte de l’emperador que ordenava perseguir els cristians i per aquest motiu va ser ésser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l’Imperi Romà i de seguida aparegueren històries fantàstiques lligades a la seva figura.

La gesta de Sant Jordi i el drac va fer-se popular a tot Europa cap al segle IX i va ser recollida per l’arquebisbe de Gènova, Iacopo da Varazze, més conegut com a Iacobus de Voragine, l’any 1264, en el llibre ‘Legenda sanctorum’. En aquesta versió, però, la gesta passava a Líbia.

Publicitat

La versió de la llegenda més popular a Catalunya explica que a Montblanc (Conca de Barberà) hi havia un drac terrible que causava estralls a homes i bèsties. Per apaivagar-lo, s’escollia per sorteig una persona que era donada en sacrifici al monstre. Un dia la sort va assenyalar la filla del rei, que hauria mort a mans de la fera si no hagués estat per l’aparició d’un bell cavaller que es va enfrontar al drac i el va matar. La tradició afegeix que de la sang vessada va néixer un roser de flors vermelles.

Aquesta mateixa llegenda, amb lleugeres variacions, es repeteix en les tradicions populars d’Anglaterra, Portugal o Grècia.