La Setmana del Llibre en Català ha reivindicat aquest dijous la literatura de ciència-ficció en llengua catalana en la taula rodona, ‘Fantàstica i distòpica!’, amb els autors Jair Domínguez, Elisabet Riera, Ricard Efa i Albert Plans, que han reflexionat sobre el gènere. En aquest acte, Jair Domínguez hi ha presentat ‘Estructures profundes’ (Columna); Elisabet Riera, ‘Efendi’ (Males Herbes); Ricard Efa, ‘Les màquines del caos’ (Mai Més), i Albert Plans, ‘La segona estrella’ (Més Llibres).
Jair Domínguez presenta a ‘Estructures profundes’ una ciutat arrasada pel canvi climàtic i les desigualtats socials, on en Jordi, el protagonista, malviu fent de fumigador. El producte que fa servir és tòxic però ningú no ho sap ben bé. El Jordi va vivint amb les seves inseguretats i paranoies, que comparteix amb els companys de feina, tan desgraciats com ell.
Domínguez ha indicat que “si tot és tan depriment és perquè un mira el telenotícies i si intenta resumir què passa al món” el resum és el que explica a ‘Estructures profundes’ amb “feines precàries, adolescents que se suïciden i un submón dominat per la violència i el sexe, i totes aquestes coses que la religió ha intentat frenar d’una manera i no se n’ha sortit”.
‘Efendi’
El protagonista d”Efendi’, l’obra d’Elisabet Riera, treballa a la Ciutat Blanca per a una corporació especialitzada a administrar píndoles lexicocromàtiques que contribueixen a mantenir l’Harmonia, l’Ordre i el Benestar en la societat ideal on viu. Fins que un dia, les visions comencen a irrompre en els seus somnis i es troba en un entorn natural exuberant, animal, brut i fortament sensual, amb un camí que el porta sempre a la casa sobre el turó. Riera ha assenyalat que una de les claus del llibre és el llenguatge cromàtic.
L’autora ha dit que al llibre no només hi ha una societat distòpica perquè ha escrit sobre un món distòpic i un d’utòpic, que “és la cara b de l’existència. És un món”, ha afegit, que “es nodreix de la imaginació en majúscules, els símbols i les creences”.
‘Les màquines del caos’
A ‘Les màquines del caos’, Ricard Efa ha construït un relat coral, com explica Mai Més, que veu de referents com ‘Blade Runner’, ‘Akira’, ‘Matrix’ o ‘Evangelion’. Efa té un gran interès en la tecnologia, però sobretot quin és l’ús que se’n fa. “S’escolten discursos on la tecnologia està definida com un concepte positiu o negatiu, i jo considero que tot depèn de l’ús que se’n faci”. En el context de la novel·la, ha indicat, “hi ha dues grans potències en un futur imaginat que fan un mal ús de la tecnologia”.
‘La segona estrella’
El guionista Albert Plans ha presentat ‘La segona estrella’. La Sara es desperta a la barraca d’un indigent, no recorda res i no trigarà a adonar-se que algú l’empaita per assassinar-la. Busca alguna pista que l’ajudi a entendre qui és, què li ha passat i per què té un poder que la fa temible. No sap que en Juli ha estat testimoni d’aquest poder. Amb la seva ajuda i la de l’Enric, un jove enamorat d’ella, la Sara emprèn un viatge a través d’un territori devastat pels estralls del canvi climàtic.
Plans ha destacat que escriure sobre un futur significa parlar d'”un món inventat i això permet que allò que passa a la novel·la que té a veure més amb el fantàstic i la ciència-ficció sigui més versemblant i et dona un marc de paisatge que és fàcil pensar com es transforma”.