Durant l’acte s’ha presentat un espectacle teatral que combina cançons de l’època escrites en honor a la victòria borbònica i melodies populars lleidatanes
ACN
[dropcap]L[/dropcap]’11 de novembre de l’any 1707, en el marc de la Guerra de Successió, la ciutat de Lleida va caure en mans de les tropes de Felip V, esdevenint la primera derrota catalana d’una desfeta que acabaria set anys després amb la caiguda de Barcelona. Mitjançant un acte institucional organitzat conjuntament per la Paeria, la Diputació de Lleida, la delegació del Govern i el Consorci de la Seu Vella, la capital del Segrià ha tornat a recordar aquell moment -com succeeix des de fa sis anys- de la Guerra de Successió, 306 anys després.
L’acte institucional ha començat amb uns parlaments del delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, la vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Rosa M. Pujol, i el director del Consorci del Turó de la Seu Vella, Pep Tort.
Ramon Farré ha recordat que “es parla d’Almansa, de Barcelona però Lleida és la desconeguda en la història de Catalunya” durant la Guerra de Successió. Buscant paral·lelismes amb l’actual procés que viu Catalunya, el delegat del Govern a Lleida ha destacat la importància de recuperar la memòria nacional catalana amb aquest acte perquè “si al nostre país li traiem la memòria, no és res i aquells que volen anorrear una nació el primer que fan és treure-li la seva memòria”. Ramon Farré ha comparat el setge de Felip V contra la cultura i el fet català després de la Guerra de Successió amb l’ofensiva del govern espanyol cap a Catalunya.
Per la seva banda, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha recordat que la caiguda de la ciutat en mans borbòniques va suposar la pèrdua d’institucions representatives de Lleida com ara la Paeria i la universitat -que ha recuperat amb els anys- i, per això, “commemorar aquests esdeveniments ens fa conèixer el passat per valorar més el nostre futur”. Ros ha defensat que mirar al passat “té sentit per tenir uns objectius clars de futur” i, en el cas català, “és molt clar que les aspiracions d’autogovern i de respecte a les institucions, a la llengua i a la cultura i de respecte a la decisió sobre el nostre futur que volem una immensa majoria dels catalans”.
‘El setge de Lleida 1707’
Després dels parlaments s’ha presentat la representació teatral ‘El setge de Lleida 1707’, un espectacle coproduït pels grups Quartana i Teatredetext, amb la col·laboració del Consorci del Turó de la Seu Vella.
L’obra, de prop d’una hora de durada, recull la interpretació de la ‘Cantate sur la prise de Lerida’ de Jean Baptiste Stuck ‘Batistin’, músic de la cort de Versalles al servei del Duc d’Orléans, combinada amb diferents melodies d’arrel popular lleidatana i el testimoni teatralitzat de tres personatges del temps del setge, el soldat gascó Pierre Mayrinyac, l’heroïna lleidatana i pagesa Maria Sauret, i el comerciant de seda Joan Aranyó. La interpretació ha anat a càrrec de dues formacions musicals i tres actors.
Tot i que aquest dilluns s’ha presentat públicament l’espectacle ‘El setge de Lleida 1707’, aquest ja es va poder veure fa un parell de mesos al festival Cua d’Estiu de Fondarella (Pla d’Urgell), que en va acollir la seva pre-estrena. Després de Lleida, està previst que l’obra viatgi fins al Born de Barcelona, en el marc dels actes del Tricentenari.
