Roger Jiménez
Follow @RRogerjimrem
Fa estona que el monestir de Sant Cugat i la serralada de Collserola han quedat molt enrere. El Camí Romeu has seguit i el Vallès caminat de cap a cap, has pujat i després baixat fins la llera del Llobregat…
Creua ara el riu pel pont Gòtic, també conegut com el pont dels Pelegrins. Ets a Monistrol de Montserrat, la porta sud del Bages. Davant teu s’aixeca cofoia i imponent la muntanya sagrada del país, on hi has d’anar un cop a la vida en pelegrinatge, per trobar-te amb la Mare de Déu patrona de Catalunya, la Moreneta.
Les marques blanques i vermelles et menen a un temps passat, temps de pelegrins i romeus: la porxada plaça del Bo-bo, on per Sant Sebastià s’hi celebra un ball d’origen medieval, o antiga plaça del mercat medieval, el carrer de Sant Joan de Vall, el més antic de Monistrol, l’església de Sant Pere…
Passa sota els arcs i atura’t a descansar i agafar forces amb un esmorzar de forquilla o un àpat de muntanya a El Racó: carxofes a la brasa, botifarra ibèrica elaborada artesanalment i per postres un pastisset del cremallera o un bon tros de coca de Monistrol.
Una altra molt bona opció és un tast de la gastronomia de Montserrat al Guilleumes: amanida de mató de Montserrat i fruits secs a la vinagreta de mel, cigrons de Vilamarics a la catalana i el clàssic mel i mató montserratí.
Agafa aigua a la font Gran. Ja ets a punt per la pujada? Les marques verdes i vermelles de la ruta verdagueriana entre el Matagalls i el monestir montserratí també són la teva guia cap el cel de la serra.
«Amb serra d’or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau.
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.
[…] Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sien per tots l’escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.»
Els matolls de bruc, romaní i farigola t’obren els sentits de l’olfacte i el gust, mentre de tant en tant vas aixecant el cap per mirar a dalt, a les infinites alçades dels enormes i allargats conglomerats de roca sedimentària que milions d’anys enrere eren al fons del mar.
Gira el cap i guaita el fil d’aigua del Llobregat, encaixonat entre muntanyes a banda i banda. Les cases i els carrers de Monistrol ja són molt petites, semblen el poble dels barrufets vist per un gegant.
La drecera dels Tres Quarts et duu cap amunt, cap el monestir. Una hora i mitja més tard, ets a les portes del santuari.
Fes una visita a la Verge negra i demana-li pau, amor i salut. I si no hi creus, doncs vés i seu una estona al davant. Descansa en algun dels bancs de l’església i tanca els ulls uns segons. El cant del Virolai de l’Escolania et fa sentir en un núvol, a més de set-cents metres d’alçada.
No et deixis perdre el Museu de Montserrat, on pots admirar art català i universal de tots els temps, llegat de l’arquitecte i polític Josep Puig i Cadafalch.
Mató, mel i aromes, licors elaborats, amb les herbes de la muntanya, són ideals per recuperar l’alè i caminar una mica més per trobar la Santa Cova o per pujar fins Sant Joan,Sant Onofre, Santa Cecília, Sant Benet, Sant Antoni i les tretze ermites montserratines, moltes d’elles incrustades a la roca, sota petites baumes.
Des del funicular de Sant Joan segueix el camí cap a Sant Jeroni, el cim més alt de la serra amb més de 1.200 metres d’alçada. Atura’t davant l’espectacle del Cavall Bernat, estreta roca de vertígen i meca de l’escalada catalana. Una mica més enllà hi ha l’Elefant, la Prenyada, la Mòmia…, totes elles amb curioses formes que ens fan recordar l’esmentades figures.
L’encissadora posta de sol darrere les inverosímils formes de les Agulles i els Frares marca l’hora de tornar al monestir. Seu a taula amb els monjos benedictins i fes nit en alguna de lescel·les de l’Abat Marcet. L’endemà ja pots continuar el teu pelegrinatge o bé tornar cap a casa.
