Roger Jiménez
Follow @RRogerjimrem
Si arribes amb el tren a Montblanc, entra al casc antic pel portal de Bové, del Castlà, de Sant Jordi o de Sant Antoni, quatre dels portals d’accès a la vila medieval. Si has fet la ruta del Císter des de Santes Creus, travessa el pont Vell i agafa el carrer Major fins la Plaça Major,coneguda pels autòctons com la plaça.
Atura’t sota els porxos del pallol de Cal Malet i pesa la teva càrrega sobre la mesura del gra. Si en portes massa, de pes, deixa una part i segueix el teu camí. Fes un volt pels carrers i admira el gòtic i el romànic català a les esglésies (Sant Miquel, Santa Maria la Major…), les cases i els palaus (casa de la Vila, palau Reial, casal dels Josa…). En aquesta darrera hi ha el Museu Comarcal de la Conca de Barberà, imprescindible per començar a descobrir la comarca.
Entra a Santa Maria i seu en un banc a descansar una estona. La música d’orgue et transporta a un altre món… Passeja per l’antic Call, del què només en resten els carrers, i fes un mós a la fonda dels Àngels o a la fonda de Cal Blasi si t’hi allotges.
Ara bé, el moment ideal de l’any per venir a Montblanc és la setmana de la diada de Sant Jordi, quan s’hi celebra la Setmana Medieval. Segons la tradició, és en aquest indret on Sant Jordi va matar el drac. Per festejar-ho, cada any els montblanquins, montblanquines i forasters tornen a l’Edat Mitjana: baixen al mercat medieval, escolten les rondes trobadoresques, gaudeixen dels jocs malabars dels joglars i aprenen els oficis artesans de tota la vida i l’art de la guerra dels cavallers medievals: tirar amb l’arc, muntar a cavall, etc.
Al vespre, un pantagruèlic sopar medieval amb un bon vi de la terra. Fes la ronda de nit a les muralles o gaudeix d’una nit d’estels abans de retirar-te a descansar a qualsevol de lesfondes de la vila, com ho han fet els pelegrins des de temps immemorials.
L’endemà acomiada’t amb un bon esmorzar. No t’oblidis de tastar els merlets i elsmontblanquins! Agafa aigua a la font que hi ha tot just davant la capella de Sant Marçal i deixa la vila sota el portalet de la Serra. Pren el sender cap a Poblet i puja cap a la serra, a les muntanyes de Prades. Una recomanació: evita fer la ruta els mesos d’estiu, t’hi pots fregir!!! El temps ideal és a l’hivern o bé a la primavera.
De tant en tant, atura’t i gaudeix del paisatge de la Conca: ametllers i oliveres amb les muralles a la teva esquena, cada cop més diminutes. Si t’interessa la prehistòria i l’art rupestre, pots acostar-t’hi a l’abric del mas d’en Llort.
En cas contrari, segueix fent via amb la bicicleta i ben aviat arribes a L’Espluga de Francolí.Endinsa’t als carrerons del casc antic i baixa de la bici davant la façana de l’església de Sant Miquel. Descobreix com viu la gent de la Conca ara i temps enrere: visita el Museu de la Vida Rural i entra a la cova de la Font Major, indret màgic on neix el Francolí i on vivien els primers barberencs.
Abans de dinar, fes un tast de l’excel·lent negre de la Conca al Museu del Vi, en un delscellers cooperatius modernistes més emblemàtics del país. I després segueix amb uns increïbles peus de porc amb gírgoles l’Hostal del Senglar.
A la tarda, descobreix un autèntic miqvé jueu i relaxa’t amb un massatge i un bany a la piscina, a l’antic balneari de la Font del Ferro o Villa Engracia, a les portes del paratge natural del Bosc de Poblet.
Ja ets ben a la vora del Reial Monestir de Poblet… El pots veure per primer cop a la teva dreta, al peu de les muntanyes de Prades i envolta’t d’un petit mar de vinyes, conreu centenari que han recuperat els monjos. Fruit de l’esforç és el vi Abadia de Poblet. Uns metres més i ja hi ets!
Aparca la bicicleta a l’entrada, en un lloc segur, i passeja-hi pel claustre, el refetor, la sala capitular i la resta de les estances del monestir, on hi viuen una trentena de monjos benedictins. Un dels llocs més emblemàtics és el panteó reial, a l’església. Hi descansen les restes de Jaume I el Conqueridor, Pere III el Cerimoniós, Martí I l’Humà i d’altres reis i reines de la Corona catalanoaragonesa. Si ho vols, pots sentir missa. I amb una mica de sort, gaudir d’una sinfonia celestial als festival d’Orgues o de Música Antiga.
Contempla el cel de Poblet i comparteix un sopar d’estels abans de retirar-te a descansar al’hostatgeria. El camí dels pelegrins segueix cap el nord, fins el monestir de Vallbona de les Monges, tot i que també t’hi pots acostar a la cartoixa d’Escaladei, als peus del Montsant. A reveure!!!
Text i fotos: Roger Jiménez / Slowing Catalunya