Internes de la presó de Brians 1 als dos costats d’una càmera de fotos per deixar de ser invisibles. No és un aparell permès ordinàriament en un centre penitenciari, però el projecte de fotografia participativa ‘Traspassant l’objectiu’, de la Fundació Setba, ha permès a les recluses fer retrats fotogràfics i sortir retratades com a models per les seves companyes de mòdul. Aquestes i altres fotografies fetes per fotògrafes professionals que recullen els diversos oficis dins de la presó o recluses víctimes de violència masclista s’han publicat al llibre ‘Brians. Mujeres invisibles’ (Lumínic). L’objectiu del llibre és empoderar les dones recluses i enfortir la seva autoestima mitjançant uns tallers que les ajuda a conèixer-se mútuament.
Després de fer projectes similars amb joves reclusos, el Departament de Justícia va proposar a Setba fer algun taller artístic amb dones recluses, que suposen el 7% de la població penitenciària. El 2020 van començar el projecte al mòdul femení de Brians, amb dos tallers anuals, cadascun de deu sessions de 90 minuts. Cada taller compta amb una vintena de participants. Les sessions s’intenten fer dos cops per setmana, però la pandèmia de covid ha dificultat alguns tallers. Actualment s’està fent el mateix taller a la presó de dones de Wad-Ras, a Barcelona, i s’espera fer-ne més endavant a altres mòduls de dones de presons catalanes.
Després d’una breu introducció teòrica a la fotografia, el retrat i el posat, es va instal·lar un petit set de fotografia a l’antic departament especial de règim tancat de Brians. Allà, les recluses, per parelles, van anar-se fent fotos les unes a les altres. Després de cada sessió posen en comú els seus sentiments i experiències.
En les últimes sessions, quan ja hi havia molta confiança i autoconfiança, la fotògrafa Marta Fàbregas va fer algunes fotos amb recluses disfressades de muses. A més, dues recluses amb certa experiència en fotografia també van fer una sèrie de fotos centrades en els oficis de les dones a la presó i en recluses víctimes de violència de gènere. Les quatre sèries de fotos són les que s’han recollit al llibre, i algunes d’elles es van imprimir en grans pòsters que es van penjar al pati de la presó i properament podrien formar part d’una exposició a l’aire lliure. El llibre ha sortit aquesta setmana a la venda i es presentarà properament a diverses llibreries.
Fàbregas explica a l’ACN que les dones estaven molt implicades des del principi, no només per trencar la rutina diària de la presó amb un taller molt diferent del que poden fer habitualment, sinó per conèixer-se elles mateixes i entre companyes de mòdul amb qui normalment no parlaven. “Acabem sent una petita família que viu coses que ens han marcat”, explica.
Per la seva banda, la directora de la fundació, Cristina Sampere, explica que l’objectiu del projecte és justament empoderar les dones, fer créixer la seva autoestima a través de la seva pròpia imatge, donar-los eines per expressar-se i, fins i tot, formar-les perquè puguin dedicar-se a la fotografia en el futur.