A la televisió la vam poder veure per primera vegada a Poblenou fent d’Anna, la filla gran de la Família Aiguadé. Ara, és l’Olga Terrats a la nova temporada de la sèrie Les de l’hoquei de TV3, on interpreta un personatge que pateix un trastorn d’esquizofrènia.
En quin moment vas saber que volies ser actriu?
Des de molt joveneta ja volia ser actriu, des de que tinc us de raó, que sempre he volgut ser actriu.
Recordes què et van dir a casa?
Per sort a casa meva no hi va haver cap problema perquè la meva mare també era actriu per tant no era una cosa fora de lloc a la meva família.
Què va significar per a tu el paper d’Anna Aiguadé a “Poblenou”, què vas aprendre d’aquella experiència?
De Poblenou va ser gairebé, gairebé, la meva primera experiència laboral. Havia fet una peli abans, “La febre d’or “, però no havia fet mai cap sèrie, i va ser un màster en televisió, vaig aprendre molt.
Vaig entrevistar a la Cristina Brondo i per a preparar aquesta entrevista li vaig demanar que pensés una pregunta per a tu. Ella i nosaltres volem saber com et va afectar a tu l’èxit de “Poblenou”?
L’èxit de Poblenou en aquell moment no era una cosa habitual perquè era la primera sèrie diària que es feia a TV3. No era habitual que la gent et reconegués pel carrer i aquestes coses ens va sobtar. Ho vaig intentar portar el millor possible donada la meva edat i la meva i la meva joventut, que llavors tenia 20 anys o 21 i era molt jove, però crec que era prou madura com per portar-ho bé.
D’èxit en èxit, com vas viure el fenòmen de “Germans de sang”? Quins records tens?
Germans de sang va ser la meva primera experiència laboral en teatre, i va estar bé perquè vam estar molts mesos fent la mateixa funció, cosa no gaire habitual, crec que vam estar mes de 6 mesos al Condal. Teatre és el que sempre havia volgut fer, vull dir que vaig ser molt feliç perquè vaig començar fent cinema, després televisió, i finalment vaig fer el que a mi m’agradava, que era el teatre. O sigui que va ser molt xulo.
Com et va arribar el paper per a “Les de l’hoquei”?
Les de l’hoquei em van trucar perquè volien comptar amb mi per aquest paper i jo vaig estar molt contenta. Hem fet molt bon equip amb la Nora Navas fent de la meva germana a la sèrie, ens hem entès molt bé, també amb la Natalia Barrientos, la meva filla a la sèrie, i he disfrutat molt.
Què vas pensar quan vas llegir el guió? Com et vas preparar el teu personatge?
Pel que fa al meu personatge em vaig haver d’assessorar perquè el meu paper és el d’una persona que té un trastorn d’esquizofrènia i jo no sabia massa sobre això. Volia saber, i sobretot, veure una mica com són les persones que pateixen aquest trastorn. Encara que òbviament, jo no podia canviar el guió, no l’escric jo i per tant haig de dir el que em fan dir, que està molt bé i compta amb un equip de guionistes que s’han assessorat.
La trama no és cosa meva, però si que és cosa meva, i molt important, donar forma i donar veu i cos a aquest personatge. Com que el trastorn d’esquizofrènia és una part important de la vida d’aquest personatge, necessitava investigar i em vaig assessorar en un centre on hi ha persones amb aquest trastorn i d’altres amb les que vaig tenir una trobada molt interessant. Van explicar-me com ho vivien, com era el seu dia a dia, que els hi passava quan tenien algun brot, etc.
També vaig parlar amb assistents socials i psicòlogues d’aquest centre i la veritat és que estic molt contenta perquè van assessorar-me molt bé i gràcies a ells i elles crec que li puc donar forma i intentar aproximar-me el més possible a com és una persona amb aquest trastorn.
Tots som diferents, les persones que tenen trastorn d’esquizofrènia també són diferents entre elles i per tant el personatge de l’Olga que és el meu personatge també és diferent de qualsevol altre. Però si que hi ha uns trets comuns que vaig intentar dibuixar una mica en aquest personatge i va ajudar-me molt per tenir seguretat en el que he acabat fent.
Com creus que afectarà la crisi del Covid 19 a la cultura?
El problema serà el laboral del sector, com ens en sortirem d’això, però ja veurem, esperem que es posin les mesures que s’han de posar
Com estàs vivint el confinament?
Jo estic passant el confinament com tothom, amb els alts i baixos que tenim tancats a casa, però bé, bé. No em puc queixar pel que fa al dia a dia i visc en un lloc bastant agradable, per tant en aquest sentit estic bé.