Roger Jiménez
Follow @RRogerjimrem
«Voltada de turons, oberta i franca me sembles, gran ciutat, un niu de flors penjat en una branca del Pirineu nevat». Un fred matí de l’hivern emboirat de la plana és el moment idoni per descobrir i copsar tot l’encís de Vic, la ciutat de Verdaguer, Balmes i Sant Miquel dels Sants, dels bisbes i els capellans, de la catalanitat i la multiculturalitat, alhora.
I si t’hi trobes un esplèndid i assolellat dia, tampoc no passa res… Des de l’estació passeja fins el centre. La plaça Major, el Mercadal, és l’eix de la vida urbana i potser l’espai més emblemàtic de la capital d’Osona. Dimarts i dissabtes hi té lloc el mercat, un dels esdeveniments més tradicionals i arrelats a la vida quotidiana dels vigatans i vigatanes, tant els d’origen com els d’adopció. Fes un volt per les parades i escolta les converses en català, castellà, àrab o amazic.
Segueix el carrer dels Argenters fins el Temple Romà, testimoni de l’Ausona dels romans. Aixeca el cap i resta embadalit sota les enormes columnes i els seus capitells corintis.
Des la plaça de la Pietat baixa per Sant Miquel Arcàngel fins la Catedral de Sant Pere. L’imponent campanar romànic i els xiprers de la plaça et donen la benvinguda. El daurat, ocre i marró de les enormes pintures murals de Josep Maria Sert és el primer que et crida l’atenció. Baixa a la cripta per descobrir la primera catedral románica i passeja pel claustre, sempre sota l’esguard amatent d’en Jaume Balmes, just al bell mig.
Si t’agrada l’art i vols conèixer la història del bisbat de Vic, el Museu Episcopal t’hi espera. La seva col·lecció d’art romànic i gòtic és un dels secrets més amagats i valuosos de la ciutat.
Agafa ara el carrer de la Ramada i tomba a la dreta a Sant Miquel dels Sants. Potser un dels carrers amb més història de la ciutat, on hi ha la casa natal d’en Miquel Argemí i Mitjà, més conegut com Miquel dels Sants. També hi ha el més selecte i autèntic de la gastronomia ausetana, com ara el D.O. Vic o el Divicnus. Fes un tast dels millors embotits, la coca de llardons amb nata i xocolata i la cuina d’Osona al Tasta Pagès, que s’hi organitza durant el Mercat del Ram.
A la tarda, seixa el casc antic per la Rambla del Bisbat i passa per sobre del Meder a travès del pont de Queralt, més conegut com el pont romànic. Seu a la vora del riu i comparteix una estona amb els ànecs que hi campen. Una altra excursió als voltants és la del pont del Bruguer, tot seguint les marques grogues i blanques del sender PR C-40 des de la plaça de les Dues Soles, en direcció nord-est.
Et recomano la bicicleta per recòrrer els camins dels afores, molt més còmode i agradable que no pas a peu. Un cop ja hi ets al pont, pots fer una passejada per l’espai natural del riu Gurrio bé continuar el sender del camí de Sant Jaume cap a la font del Desmai i Folgueroles, el poble natal del poeta Jacint Verdaguer. Enmig de la immensitat dels camps de blat de moro i les granges de vaques i porcs, atura’t a la font, el racó preferit del mossèn osonenc per pensar, escriure i llegir.
Voleio per la Plana sembrada de masies,
voltada de muntanyes, mural d’aqueix jardí;
als alts castells me’n volo redós de les falcies,
als temples i ermitatges redós dels esperits.
[…]
De la infantesa em volten querúbiques imatges
de vells, de sants, de verges, de mares i d’infants;
apar que veig ses testes sortir entre els brancatges
engarlandats de lliris i roses de tot l’any.
[…]
Ressonen sobre els núvols acords i canticela,
zumzades m’enlluernen de púrpura i atzur
i en amoroses ales blanca visió m’encela
dient-me: «Oh tu que naixes, Poeta, amunt, amunt.»
Un cop a Folgueroles, visita la Casa Museu Verdaguer, un dels museus literaris més antics de Catalunya. Un àpat literari sempre va seguit d’un postre: tasta la coca de Folgueroles per berenar. Al vespre, acosta’t a la Fonda Ca la Manyana, a la veïna Sant Julià de Vilatorta. Per sopar, gaudeix del confit de cuixa d’ànec del Lluçanès, la tallata de filet de vedella a la brasa o el garrí ibèric rostit… Un plaer per als sentits.
L’endemà acosta’t amb la bicicleta al Mas Casablanca de Taradell. Descobreix com és la vida diària a pagès i comparteix un àpat casolà amb els amos del mas.
Justament a l’altra banda de la plana, a ponent, hi ha d’altres rutes de senderisme o cicloturisme. Les creus de Gurb i Miranda o l’ermita de Sant Sebastià, són privilegiades talaies de la imponent plana de Vic. El mar de núvols hivernal provocat per la inversió tèrmica és un espectacle visual únic…
De nou a la plana, al Mas La Riera hi trobes l’essència rural de la Catalunya central. La Maria t’hi acull amb carinyo i et fa estimar i tenir cura per la mare terra. Comparteix amb ella les tasques diàries: donar de menjar els pollastres, collir els tomàquets de l’hort… Potser, qui ho sap, t’agrada i t’hi vols quedar a fer de pagès un temps… o per sempre!!!