Divendres, 26 febrer 2021

Marc Parrot: “Quan et sents lliure es desbloquegen moltes portes cap a la creativitat”

|

El músic Marc Parrot (Barcelona, 1967) publica “Cançons impossibles” (Editorial Rosa dels Vents). Un llibre de poemes i relats que no poden arribar a ser cançons.
Aprofitem per conversar sobre la seva faceta d’escriptor on coneixerem un Marc Parrot més íntim i a vegades més pudorós. Tot això és el que trobem al seu llibre.

Què t’ha dut a publicar tots aquests textos que guardaves al calaix? 
Tot i que van ser la llavor del projecte, dels textos originals n’han sobreviscut molt pocs i tots ells han tingut canvis durant la revisió. La proposta de l’editorial amb la col·lecció Contraveu i la consciència que estava vivint una etapa especialment inspiradora i creativa, em van dur a acceptar la proposta.

Pots dir-nos de quin any és el primer poema que ara has publicat?
Crec que el poema més antic de les “Cançons impossibles” originals és del 2011.

Qui va ser la primera persona que va llegir les llibretes?
Soc molt pudorós amb el material que no està acabat. Fins que no ho vaig passar a un document de text no ho va llegir ningú. La primera persona en llegir la majoria dels poemes va ser la Oihane Inchaustegui, amiga i il·lustradora del llibre.

- Advertisement -

Quina diries que es la teva font d’inspiració?
La percepció que tinc de la bellesa i de l’amor cap a tot el que m’envolta.

Els teus poemes són extremadament íntims i personals, creus que per tenir la valentia de fer-los públics havies d’estar en un moment de la teva vida on et sents “misteriosament feliç”?
Ben vist. Quan et sents lliure i no has d’acceptar compromisos de cap tipus, es desbloquegen moltes portes cap a la creativitat.

- Advertisement -

Portada del llibre ‘Cançons impossibles’

Les teves cançons, i ara els poemes, creus que mostren diverses realitats del mateix tu? Poden conviure plàcidament o per el contrari, es barallen com una mena de Dr Jekyll i Mr Hyde?
Diria que en els poemes puc mostrar una part de la meva sensibilitat i el meu pensament que no em permeten mostrar les cançons, amb les quals sovint faig un altre tipus de projeccions.
No penso però que siguin visions oposades de mi mateix sinó complementàries.

Quin adjectiu et defineix millor?
Les meves amigues diuen que sóc un supervivent, però jo em considero vitalista.

Ets feliç? Creus que arribar a ser feliç és una loteria que depèn de l’atzar, o que és una feina que requereix la nostra voluntat cada dia?
No crec que depengui de l’atzar, doncs la consciència juga un paper molt important en la percepció de la felicitat. No s’ha de confondre plaer i alegria amb felicitat, tot i que poden anar de la mà en alguns moments.

T’has sentit moltes vegades com la Rosa Groga de la que parles al poema?
Segurament, però ja no em sembla tant dolent.

També has fet treballs pel club Super 3. El fet de tenir fills canvia la visió del món? Et modifica? Et fa deixar de ser nen i gamberro, o al contrari, t’ajuda a connectar amb el
nen que vas ser?
Penso que tot a l’hora i sovint, també et posa en predisposició de reconèixer els teus pares. Tenir fills és segurament, amb consciència o no, de les coses més transcendents que farem a la vida.

Tens previst fer una gira a mode de recital per a donar a conèixer el llibre de poemes?
Sempre m’ha fet una mica de vergonyeta sentir algú recitar i quan ho faig jo em passa el mateix.

Si no fossis cantant, tens clar què series?
No tinc clar ni que sigui cantant… M’agradaria fer alguna cosa que combinés feina física amb una d’artística i creativa.

- Advertisement -