Etiqueta: Crítica Teatral

Es va estrenar ahir a la nit i es pot veure fins el 24 de gener al Teatre Gaudí

Crítica teatral de l'estrena de 'Les altres mares de Kaspar Hauser'

Es va estrenar ahir 16 de febrer al Versus Teatre

Ahir a la nit s'estrenava "Magical History Club" al Coliseum de Barcelona: un espectacle teatral de Minoria Absoluta. No cal dir que una creació dels minoristes i els polònius és garantia d'humor punyent.

I el tàndem funciona. Les quatre actrius i el jove escriptor presenten una comèdia negra on es mesclen la negativitat i la visió positiva de les coses, la tristor i la diversió, el passat, el present i el futur de quatre vides que es troben estancades en un pis de 30 metres quadrats quan les quatre dones estan a punt de fer els 50.

Vint anys més tard, torna a Barcelona un dels millors musicals de tots els temps. L’èxit va ser absolut quan al 1994, Gonyalons, Crosas, Pera i Zamora van protagonitzar aquest musical dirigits pel mateix Reguant, representat durant una temporada sencera al Teatre Condal.

El Versus Teatre és una sala que permet viure els espectacles des de dos llocs diferents. Si un dia seus als seients de la dreta i quan hi repeteixes seus a les butaques de l’esquerra, de ben segur que podràs dir que has anat a veure dues obres diferents. Més encara si l’obra que s’hi presenta enfronta un home i una dona separats pel mur del desamor. Jo, però, us he de fer la crítica des d’aquest cantó del mur, de ben segur que entendreu què vull dir.

Després d'esgotar totes les entrades al Teatre Nacional de Catalunya fa mig any, "Barcelona" es trasllada a l'escenari del Teatre Goya Codorniu, prorroga un èxit més que evident, i ho fa amb la mateixa intensitat i potència amb la que ho va fer al juny.

Babet és un espectacle únic que des del 3 d’octubre fins al 10 de novembre podeu gaurdir al Versus. ¿Per què únic? Perquè, com diuen les creadores i intèrprets, Babet “no et deixarà mai fred”. El dia del funeral d’en Xavier Palau, un cuiner premiat amb una estrella Michelin, la Tina, la Clara i l’Olívia tornen al restaurant que va néixer com un projecte de tots quatre. El retrobament, però, acaba destapant l’olla on s’han estat coent a foc lent, durant 10 anys, rancúnies, gelosies i amors.

ot deixant de banda els sons, l'espectador pot gaudir d'un grandiós desplegament d'esquetxos, combinats entre si amb un humor intel·ligent, tendre i amable, amb infinitat de recursos plàstics, visuals i llumínics i portat amb un ritme excel·lent. Els objectes prenen vida gràcies a les ànimes de quatre actors i omplen tots els racons d'una escenografia buida. Jugar amb teles brillants, tubs que s'allarguen i disminueixen, plàstics que s'inflen, escumes lleugeres, paper de vàter de colors, filferros que es torcen, plastilina que transforma màscares i rostres amb mida XL, fan de Mummenschanz un espectacle únic. I això ja se sap des del moment en què la sala queda a les fosques i s'obre el teló.